Lliga de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «La '''Lliga de Catalunya''' fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres ...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''Lliga de Catalunya''' fou una agrupació política [[catalanisme|catalanista]] fundada el [[5 de novembre]] de [[1887]] a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del [[Centre Català]] ([[Joan Josep Permanyer i Ayats]], [[Àngel Guimerà]], [[Eusebi Güell i Bacigalupi]] i [[Lluís Domènech i Montaner]]) descontents per l'elecció de [[Valentí Almirall]] com a president, i pels membres del [[Centre Escolar Catalanista]] (també conservadors), com [[Francesc Cambó]], [[Enric Prat de la Riba]], [[Narcís Verdaguer i Callís]], [[Lluís Duran i Ventosa]] i [[Josep Puig i Cadafalch]]. Es proposen defensar els interesos morals, polítics i econòmics de Catalunya i modificar la legislació per a aconseguir-ho. S'hi adheriren el [[Centre Escolar Catalanista]], el Centre Català Provençalenc, l'Associació Catalanista de [[Reus]] i el diari [[La Veu de Montserrat]], però com a independents. El reusenc Bernat Toroja proposà la cració d'un gran Consell Regional Català excessivament descentralitzat, però no fou acceptada. Endemés, la proposta afirmativa a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va aplegar al seu voltant nombrosos intel·lectuals conservadors i catalanistes moderats.
La sessió inaugural de 5 de novembre escollí [[Pau Sans i Guitart]] com a president, i endemés de l'adhesió a l'Exposició es va recollir un programa de cinc punts:
Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels [[Jocs Florals]] del 1888, que ajornaren, malgrat la protesta i la la posterior separació del Centre Català, per tal que hi assistís com a reina de la festa la regent [[Maria Cristina]], a la qual adreçaren una petició per a demanar-li una àmplia autonomia per a Catalunya. El 1889 ,inicià la campanya contra el nou [[codi civil espanyol]], que atemptava contra el règim jurídic català, i assolí un èxit important. Fou una de les principals entitats que formaren la [[Unió Catalanista]], i prengué part en l'Assemblea de Manresa, que redactà el [[1892]] les [[Bases de Manresa]]. La majoria dels seus membres s'integraren en la [[Lliga Regionalista]] el [[1901]].▼
* Reivindicació de l'oficialitat del català.
* [[Proteccionisme]] econòmic.
* Conservació i reforma del [[dret català]].
* Dur a terme una política ''catalanista'', però oberta a altres regions.
* Realitzar una activa campanya propagandista, oberts a presentar-se a eleccions.
▲Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels [[Jocs Florals]] del 1888, que ajornaren, malgrat la protesta i la la posterior separació del Centre Català, per tal que hi assistís com a reina de la festa la regent [[Maria Cristina d'Àustria]], a la qual adreçaren una petició per a demanar-li una àmplia autonomia per a Catalunya. El 1889 ,inicià la campanya contra el nou [[codi civil espanyol]], que atemptava contra el règim jurídic català, i assolí un èxit important. Fou una de les principals entitats que formaren la [[Unió Catalanista]], i prengué part en l'Assemblea de Manresa, que redactà el [[1892]] les [[Bases de Manresa]]. La majoria dels seus membres s'integraren en la [[Lliga Regionalista]] el [[1901]].
[[Categoria:Catalanisme]]
| |||