Sant Feliu Sasserra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 79:
== Festivitats ==
Sant Feliu Sasserra combina tradició i modernitat. La participació ciutadana
és molt important, cosa que es veu en la quantitat d’entitats que formen el
teixit social del poble i que contribueixen a la vida i a la cohesió social de la
vila.
Hi ha festes i tradicions profundament arrelades com el Treure Ball. Antigament
es ballava una dansa original de Sant Feliu que tenia dos textos, un de seriós
i un altre de paròdia. Actualment la dansa del Treure Ball es balla per la Festa
Major del poble (el segon diumenge de setembre), per la Festa de la Gent
Gran (al mes de maig) i per la Festivitat de Sant Pere Almató (l’últim diumenge
d’agost). Els dansaires són dues parelles que representen l’autoritat senyorial.
Tot i que no hi ha una vestimenta estipulada, els homes porten barret de copa,
camisa clara, pantalons foscos, faixa, espardenyes de vetes i un ram de fl ors
SANT FELIU
a la mà dreta. Les dones es vesteixen amb xal, caputxa, faldilla estampada i espardenyes de vetes.
La dansa del Treure Ball té els mateixos passos que una sardana curta: trenta-dos compassos que
es repeteixen quatre vegades i, per tant, una tirada sencera de cent vint-i-vuit passos. Tot seguit es
procedeix a ballar el Ball Robat, que és un vals-jota també amb repetició. En una primera part actuen
només les dues parelles que han ballat el Treure Ball. A la segona part, dos homes del públic prenen les
dues balladores a les seves respectives parelles, els quals es veuen obligats a buscar-ne d’altres entre
el públic per continuar ballant. Això es va repetint mentre hi hagi homes del públic disposats a robar
les parelles, de manera que s’estableix una llarga cadena fi ns que s’acaba la peça musical.
A més de la Festa Major cal destacar tota una sèrie de tradicions, festes i fi res. Actualment ha
adquirit un gran renom la Fira de les Bruixes. Aquesta fi ra se celebra cada diada de Tots Sants. S’hi
commemoren diversos processos contra bruixes que van succeir al poble uns quatre segles enrere, i
és un homenatge a les dones que van morir a la forca. Cada any la festa comença el dia abans de Tots
Sants i dura dos dies. L’inici de la Fira de les Bruixes té un marcat accent teatral; és la Festa Bruixa,
organitzada pel grup juvenil Q-Fois.
El dia 1 de novembre els carrers del poble s’omplen de gom a gom. Les parades d’artesans, les
tarotistes, la decoració de les façanes de les cases i els múltiples personatges caracteritzats que es
passegen per Sant Feliu es traslladen al temps passat. Una sèrie de representacions, música i danses
de bruixes recorden els fets històrics que es van produir al segle XVII. Apareix el personatge d’en
Tarragó, un caçabruixes. Al migdia, a la plaça de l’església es fan els saraus de les petites bruixes i
tot seguit es balla el Samaniat. A la tarda es representa el judici, on els caps de la sotsvegueria del
Lluçanès i els homes benestants del poble jutgen les bruixes acusades per Tarragó; es porta en
processó la bruixa condemnada al Serrat de les Forques, en un acte conegut com d’escarni públic. Al
capvespre es procedeix a l’execució de la sentència.
== Demografia ==
| |||