Corts de Montsó (1362-1363): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Bot: corregint puntuació (1)
Línia 18:
Foren presents, pel braç reial, les ciutats de [[Saragossa]], [[Osca]], [[Taraçona]], [[Jaca]] i [[Terol]], i les viles de [[Daroca]], Comunitat de Daroca, [[Alcanyís]], [[Borja]], [[Magallón]], [[Almudébar]] i [[Montalbán]]; pel braç eclesiàstic assistiren els bisbes de Taraçona i Osca, els vicaris generals de l'arquebisbat de Saragosa i del [[Bisbat de Sogorb-Castelló|bisbat de Sogorb-Albarrasí]], els abats de [[Castell de Montaragó|Montaragó]] i Roda, els procuradors dels monestirs de [[Monestir de Piedra|Piedra]] i [[Monestir de Veruela|Veruela]], el comanador de [[Montsó]], el lloctinent de la [[castellania d'Amposta]], i el procurador del mestre de [[Orde de Calatrava|Calatrava]]; pel braç noble, 11 membres; i pel braç dels cavallers, 8 membres.<ref>[[#Savall|Savall y Dronda 1866]]: p. XIV.</ref>
 
Per a establir el compartiment del donatiu es presentaren dues propostes, la de les universitats reials per una banda, i la dels altres tres estaments per una altra. La decisió reial per a la distribució del pagament de les 60.000 lliures entre els distints braços fou discutida pel braç reial, per abusiva. Així , el reialenc, incloent Alcanyís i Montalbán, pagaria 28.000 lliures; el braç eclesiàstic, 17.000; els nobles, 12.000; i els cavallers, 3.000. A més a més, el pagament que corresponia a les zones ocupades pels castellans, l'hauria de pagar el braç al que pertanyia el territori.<ref>[[#Lafuente|Lafuente Gómez 2009]]: p. 719.</ref> La proposta aragonesa no establia la forma de recaptació, però en quant a la gestió dels diners, fou semblant a l'establerta per a Catalunya, amb collidors residents a Saragossa que recaptarien i administrarien els diners, 6 diputats encarregats d'acordar i pagar l'exèrcit, i uns comptadors que controlarien el comptes dels primers, amb total autonomia en la gestió i la distribució dels diners.<ref>[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: I, p. 768.</ref>
 
El [[5 de març]] de [[1363]] es publicaren 6 furs:<ref>[[#Savall|Savall y Dronda 1866]]: pp. 74,92,188,202,256-257.</ref> quan es presente una escriptura en un litigi no s'esta obligat a tornar-la a presentar, si no és en una publicació de provança o si hi ha indicis de falsedat; els judicis de menys de 20 sous seran verbals; els notari generals inclouran el seu domicili en les escriptures que atorgen; es prohibeix el cobrament del dret de pas de ramats (''carneraje'') en els llocs on no estava establit d'antic; el jutge, auditor o relator que accepte un sou de qualsevol part d'un litigi, serà apartat del seu ofici per un any; i el litigant que al·legant una excepció, fos vençut en aquesta, haura de pagar la totalitat de les costes.<ref>[[#Montesa5|Montesa 1862]]: V, pp. 128-129.</ref>