Revisió del 16:15, 11 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 17 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1146306 ← Edició anterior		Revisió del 10:27, 6 jul 2013 modifica desfés Alogiraf (discussió \| contribucions) 52 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:~~Dandelion~~Scorzonera ~~seeds~~laciniata S925315.~~jpg~~JPG\|thumb\|~~Vil·lans~~Aquenis i papus de ~~[[dent~~pèls plumosos de ~~lleó]]~~Scorzonera ~~(gènere~~laciniata ~~''Taraxacum'')~~L.]] [[File:Taraxacum sect. Ruderalia MHNT.jpg\|thumb\|Aqueni amb papus de pèls simples del dent de lleó (Taraxacum)]] El '''papus''' o '''vil·là''' és l'estructura que en algunes plantes tenen alguns [[fruit]]s que els permet disseminar-se a través de l'acció del vent. S'originen com una modificació del [[calze (botànica)\|calze]] d'una [[flor]] d'[[ovari]] ínfer, format per pèls, setes o [[esquama\|esquames]] o per una coroneta membranosa. El conjunt és de pèls simples o en forma de ploma. Els plomalls acostumen a prendre la forma d'un paraigües invertit amb la llavor a la part de baix. La forma és característica de cada espècie i serveix per a classificar-les. provinent del [[calze (botànica)\|calze]]. La disseminació de la llavor depèn en gran mesura de les condicions d'humitat, si aquesta és excessiva la planta, per mecanismes físics, no deixa marxar els vil·lans. Són típics els papus dels fruits en [[aqueni]] de moltes [[asteràcies]] ([[dent de lleó]], [[olivarda]], [[lletsó]], [[card marià]], [[xenixell]] entre moltes altres) però també n'hi ha en plantes d'altres famílies per exemple en els tamarius (''[[Tamarix]]'') o els epilobis (''[[Epilobium]]''). Els fruits de moltes plantes de la família de les [[asteràcies\|compostes]] presenten papus que els serveixen d'òrgans voladors. [[Fitxer:Mantisalca s 1821.jpeg\|thumb\|Aquenis amb papus de setes de Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.]] [[File:Bidensbipinnata.jpg\|thumb\|Papus de dues setes amb arestes retrorses d'una espècie de bidens.]] El '''papus''' és una prolongació com una mena d'apèndix que tenen alguns fruits, principalment els de la família de les compostes, que és el resultat d'una transformació del calze en flors d'ovari ínfer i que consisteix en un conjunt de pèls, de setes, d'esquames, o en una coroneta membranosa, enganxat a la part superior del fruit i que es desprèn juntament amb ell.<br /> == Formes de papus == ~~==Enllaços externs==~~ El papus de pèls (popularment anomenat '''vil·là'''), el més corrent, és útil per a la disseminació de les llavors per mitjà del vent. Pot consistir en un conjunt de pèls disposats en una sola renglera (uniseriat) o dues files (biseriat) o fins i tot multiseriat, i que pren diverses formes abans de volar. Els pèls poden ser rígids o no, simples o plumosos o més o menys dentats. Algunes espècies poden tenir als capítols fruits amb papus plumosos i simples. Exemple de pèls plumosos els trobem als gèneres [[Leontodon]], [[Scorzonera]], Urospermum, [[Tragopogon]], etc. Pèls simples als papus de l'[[enciam]] (gènere [[lactuca]]), dent de lleó ([[taraxacum]]), card marià ([[silybum marianum]]) etc.<br /> * http://www.botany.utoronto.ca/Courses/BOT307/Carr-vascular/senecioneae.htm * http://www.backyardnature.net/fl_comps.htm Els papus de setes poden ser simples o tenir altres setes o arestes més menudes, que ajuden a la disseminació enganxant-se als animals, i que poden ser antrorses (dirigides cap endavant) o retrorses (cap enrera). Plantes molt corrents amb aquest tipus de papus són les del gènere [[Bidens]].<br /> ~~{{esborrany de flora}}~~ Papus format per esquames o dents els trobem entre altres als gèneres [[Cichorium]] (xicoira) [[Tagetes]] o [[Hyoseris]]. Algunes espècies d'aquest darrer tenen pèls i esquames compartint l'espai del capítol.<br /> Espècies com Leontodon tuberosus o Leontodon taraxacoides tenen els aquenis circundants embolcallats per les bràctees involucrals i amb un papus consistent en una coroneta membranosa, més o menys denticulada, mentre que els aquenis interiors tenen papus de pèls plumosos.<br /> Hi ha altres plantes amb llavors que disposen d'un petit plomall útil per a la disseminació pel vent, però al no provenir d'una modificació del calze és incorrecte anomenar-lo papus. Però sí que es podria anomenar vil·là. Exemple, els fruits dels tamarius (gènere [[Tamarix]]) o epilobis (gènere [[Epilobium]]). == Referències == El mot vil·là és a la Gran Enciclopèdia Catalana (1980) com a sinònim de papus, de significat limitat a les peces que són modificacions del calze.<br /> Igualment a la Història Natural dels Països Catalans, també d'Enciclopèdia Catalana, del 1985, volum 6 de plantes superiors.<br /> No s'usa el mot vil·là enlloc a la FLORA MANUAL DELS PAÏSOS CATALANS de O. de Bolòs, J. Vigo, Ramon M. Masalles i Josep M. Ninot, almenys a la tercera edició del 2005. Editorial Pòrtic, ISBN: 84-7306-857-2<br /> No hi és tampoc al Diccionari de la Llengua Catalana, de l'I.E.C., segona edició, del 2007. ~~{{ORDENA:Villa}} <!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Morfologia vegetal]]

Vil·là: diferència entre les revisions