Tirrens: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{inacabat|MALLUS}}
'''Tirrens''' ([[grec àtic]] Τυρρήνιοι, ''Tyrrēnioi'', ([[grec jònic]] Τυρσήνιοι ''Tyrsēnioi'', [[grec dòric]] Τυρσάνιοι, ''Tyrsānioi'') era un [[exònim]] usat pels autors de l'[[Antiga Grècia]] per al·ludir a un [[Prehel·lènic|poble no grec]].
== Primeres referències ==
L'origen del nom és incert. Només es coneix per l'ús que li van donar els autors grecs, però aparentment no és d'origen grec. Ha estat relacionat amb'' tursis'', també un [[préstec lingüístic | préstec]] «mediterrani» al grec, que significa 'torre'. També s'han proposat relacions directes amb'' Tusci'', 1 exónimo llatí per als [[etruscs]], de'' Turs-ci''. <ref>{{cita libro | título=Praegraeca; sprachliche Untersuchungen zum vorgriechisch-indogermanischen Substrat | nombre=Alfred | apellidos=Heubeck | editorial=Erlangen | año=1961 | id={{OCLC|70323188}} | páginas=65 i seg.}}</ref> (Vegeu també «[[Turan (mitologia) | Turan]]» i «[[tirania]]».)
Les primeres aparicions en la literatura ocorren en [[Hesíode]] i al [[himne homèric]] a [[Dionís]]. Hesíode escriu:
{{cita | Aquests [els fills de [[Circe]] <nowiki>] </nowiki>, molt lluny, al fons de les illes sagrades, regnaven sobre els cèlebres tirrens. <ref> [[Hesíode]],'' [[Teogonia]]'' 1015. </ref>}}
En l'himne homèric a Dionís els pirates tirrens rapten el déu:
{{cita | Llavors allà van venir ràpidament sobre el espurnejant mar els pirates tirsenios en un vaixell amb bones cobertes; una destinació miserable els va enganyar. <ref> [[Homer]],'' Himne a Dionís'' 7 i s. </ref>}}
== Possible identificació amb els etruscs ==
Més tard, entre els segles [[segle VI aC|VI]] i [[segle V aC| V aC]], el nom al·ludia específicament als [[etruscs]], pels que va ser batejat el [[mar Tirrena]], segons [[Estrabó]]. <ref> [[Estrabó]],'' [[Geografia d'Estrabó|Geografia]]'' V.2.2. </ref> A [[Píndar]], els'' Tyrsanoi'' apareixen agrupats amb els [[cartaginesos]] com a amenaça de la [[Magna Grècia]]:
{{Cita | Et suplico, [[Zeus | Cronio]], concediu que els crits de batalla dels cartaginesos i'' etruscs'' romanguin silenciosos a casa, ara que han vist que la seva arrogància comporta laments als seus vaixells fora de [[Cumes]]. <ref> [[Píndar]],'' Píticas'' i.72. </ref>}}
El nom també apareix en un fragment de [[Sòfocles]]. <ref> [[Sòfocles]],'' Ínaco'' frag. 256. </Ref>
El nom va passar a estar cada vegada més relacionat amb el genèric [[pelasgs]]. [[Heròdot]] <ref>[[Heròdot]] i.57.</ref> els situa en [[Crestónia]] ([[Tràcia]]), com a veïns dels pelasgs. Similarment, [[Tucídides]] <ref> [[Tucídides]] iv.106. </ref> els esmenta juntament amb els pelasgos i els relacions amb els pirates de [[Lemnos]] i amb la població pre-hel·lènica de l'[[Àtica]].
Lemnos va romandre relativament lliure de la influència gregues fins al [[període hel·lenístic]], i resulta interessant que l'[[estela de Lemnos]] (segle VI aC) estigui inscrita en un idioma molt semblant al [[ idioma etrusc | etrusc]]. Això ha portat a la postulació d'un grup de «[[llengües tirsénicas]]» que inclou l'etrusc, el lemnio i el [[Llengua rètic | rètic]].
Hi ha doncs evidències que va haver de fet almenys una relació lingüística entre els lemnios i els etruscs. Les circumstàncies d'això són discutibles. Una majoria d'investigadors, almenys a Itàlia, s'adscriurien els tirrenios egeos a l'expansió etrusques dels segles VIII a VI aC., Situant la terra natal dels etruscs a [[Itàlia]] i els [[Alps ]], particularment per la seva relació amb la població rética alpina.
Una hipòtesi que relaciona els tirrenios i els etruscs proposa que aquests procedeixen almenys parcialment d'una invasió del segle XII a. C. procedent del [[civilització egea | Egeu]] i [[Anatòlia]] que va conquistar a la [[cultura de Villanova]] itàlica, reclamant alguns investigadors una relació o almenys una evidència de contacte estret entre les [[llengües anatòlies]] i el [[llengua etrusc | etrusc]].
Els defensors d'aquesta darrera escola de pensament assenyalen la llegenda de l'origen [[Lídia|lidi]] dels etruscs narrada per Heròdot, <ref> Heròdot i.94. </ref> i l'afirmació de [[Tit Livi]] de que els retios eren etruscs expulsats a les muntanyes pels invasors [[Gal (Gàl·lia)|gals]]. Els crítics d'aquesta teoria assenyalen les escasses evidències d'una relació lingüística de l'etrusc amb el [[Llengües indoeuropees | indoeuropeu]], i molt menys amb el anatoli, ja [[Dionís d'Halicarnàs]], qui argumenta decididament contra una relació etrusc- lídia. No obstant això, el llenguatge brego indoeuropeu apareix per primera vegada alguna cosa després de quan es diu que els emigrants tirrenios marxessin a Itàlia. També hi ha diversos llenguatges no indoeuropeus presents a l'antiga Anatòlia, dels quals alguns creuen que estan relacionats amb l'etrusc i les altres llengües tirsénicas. També té cert interès que els mateixos grecs parlessin d'un substrat anterior que va ser absorbit pels lidis per formar una tribu de grups que acabaria formant aquest poble
== Referències ==
{{Referències}}
[[Categoria:Grups humans]]
| |||