Creu grega: diferència entre les revisions

La planta de creu grega és típica de la [[arquitectura bizantina]]: el prototip és la ja destruïda [[Església dels Sants Apòstols]] en [[Constantinoble]], recreada després a [[Itàlia]] durant el [[alta edat mitjana|alt edat mitjana]], però gairebé completament substituïda per la [[creu llatina]] amb l'arribada del [[arquitectura romànica|romànic]]. Un famós exemple d'església amb creu grega d'inspiració bizantina és la [[Basílica de Sant Marc]] de [[Venècia]]. En les [[esglésies ortodoxes]] de [[Europa oriental]] la creu grega ha estat usada des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat, utilitzant-se per descriure la seva planta el terme [[creu en quadrat]], [[cúpula en creu]] o [[església inscrita en creu]] ('' cross-in-square '' i '' crossed-me '' en anglès, '' église à croix inscrite '' en francès, '' Kreuzkuppelkirche '' en alemany, '' Βυζαντινός ρυθμός '' en grec i '' Крестово-купольный храм '' en rus). <ref> Ch Bouras, "The Byzantine tradition in the church architecture of the Balkans in the sixteenth and seventeenth centuries", in JJ Yiannias, ed., The Byzantine tradition after the fall of Constantinople (Charlottesville, 1991), 107-49. ISBN 0-8139-1329-2, i altres fonts de l'article [[: en: Cross-in-square]] de la wikipedia en anglès. </ref> Una forma particular és el [[tetraconch]] (quatre petxines) . <ref> * VI Atroshenko and Judith Collins, '' The Origins of the Romanesque '', Lund Humphries, London, 1985, ISBN 085331487X