Icària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 32:
L'illa fou colonitzada per [[Milet]] vers el [[750 aC]]; cap al segle VI fou absorbida per Samos i incorporada als dominis de [[Polícrates de Samos|Polícrates]]; la flota persa va tocar les seves costes l'any [[490 aC]] i després de la guerra l'illa es va incorporar a la [[Lliga Dèlica]] i fou coneguda per l'anomenat vi de Pramnis, produït sobretot a Oinoe; Atenes hi va instal·lar una guarnició per controlar la ciutat de Samos, sospitosa de voler revoltar-se; Icària tenia llavors uns tretze mil habitants, però amb la [[guerra del Peloponès]] va començar a decaure després d'haver-hi desembarcat els espartants dues vegades. Posteriorment fou atacada per pirates; les ciutats de Oinoe i Therma es van unir a la segona [[Confederació d'Atenes]] el [[387 aC]].
El [[350 aC]] un nadiu de l'illa, [[Epàrkides]], va escriure'n la història, però sense donar dades rellevants: només es va dedicar a lloar el vi que s'hi produïa. Després de la mort d'[[Alexandre el
Durant el període bizantí Samos es va ocupar de defensar l'illa. El [[1081]] l'emperador Aleix Comnè va fundar el monestir de Sant Joan a la propera illa de [[Patmos]]. A la caiguda del imperi, el [[1204]], les illes de la [[mar Egea]] van haver de defensar-se de diversos atacs i a Icària es van bastir les fortaleses de Paliokastro i Koskino. Al segle següent, des del [[1349]] o [[1350]], foren possessió dels [[Giustiniani]], una societat comercial genovesa amb el centre principal a [[Quios]]. El [[1481]] els [[Giustiniani]] van abandonar Samos i van entregar Icària als [[Orde_de_Malta|Cavallers de Sant Joan]], als que ja havien cedit [[Kos|Cos]]. Aquestes illes no tenien bons ports i no tenien gaire interès ni pels [[Giustiniani]] ni pels otomans. Els cavallers van haver de lliurar l'illa als otomans el [[1521]].
| |||