Crisi d'Octubre: diferència entre les revisions

De 1963 a 1970, el grup [[nacionalisme del Quebec|nacionalista del Quebec]] [[Front d'Alliberament del Quebec]] havia detonat més de 95 bombes.<ref>{{cite news |url=http://www.theglobeandmail.com/series/trudeau/jgray2_sep30.html |title=The Globe and Mail: Series – Pierre Elliott Trudeau 1919–2000 |accessdate=2008-04-20 |quote=Set persones havien mort i desenes van resultar ferides. En retrospectiva, sembla impossible, però una bomba va ser col·locada en algun lloc al Quebec cada 10 dies. |archiveurl = http://web.archive.org/web/20080118071232/http://www.theglobeandmail.com/series/trudeau/jgray2_sep30.html <!-- Bot retrieved archive --> |archivedate = 2008-01-18}}</ref> Mentre que les bústies— especialment a la rica ciutat predominantment anglòfona de [[Westmount]]—eren objectius comuns, el major atemptat individual va ser el de la [[Borsa de Mont-real]] del 13 de febrer de 1969, que va causar grans danys i ferides a 27 persones. Altres objectius inclouen el [[Mont-real City Hall]], les oficines de reclutament de la [[Reial Policia Muntada del Canadà]], vies fèrries i instal·lacions militars. Membres de l'FLQ, en un moviment estratègic, havien robat diverses tones de [[dinamita]] d'instal·lacions militars i industrials, i s'havien finançat per [[robatori]]s a bancs, amenaçant a través del seu òrgan de comunicació oficial, conegut com a ''La Cognée, que més atacs estaven per venir.

 

 

==Cronologia dels fets ==

*8 d'octubre: Difusió del Manifest de l'FLQ en tots els mitjans de comunicació francòfons i de parla anglesa al Quebec.

*11 d'octubre: La CBC difon una carta des del seu captiveri de Pierre Laporte al Primer Ministre del Quebec [[Robert Bourassa]]. <ref name="google1">{{ref-llibre|url=http://books.google.ca/books?id=DMaS5cb7s8QC&pg=PA371&lpg=PA371&dq=%22Paul+Sauve+Arena%22+%2BFLQ&source=web&ots=PPdqOgqc8S&sig=vXQHZjinf4sohZbDXWY5Hn4fmNI&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result#PPA371,M1 |títol=Canada since 1945: power, politics ... - Google Books |editorial=Books.google.ca |data= }}</ref>

*12 d'octubre: S'envia l'exèrcit canadenc a patrullar la regió d'Ottawa, a petició del govern federal.<ref>Appendix D of “The October Crisis, 1970: An Insiders View”, pel Prof. William Tetley.

Quan el reporter del CBC [[Tim Ralfe]] preguntà fins on estava disposat a arribar per aturar l'FLQ, Trudeau va respondre: "Només mireu-me". Tres dies després, el 16 d'octubre, el [[Consell de Ministres]] sota la seva presidència es va dirigir al Governador General per invocar la [[llei de mesures de guerra]], a petició del primer ministre del Quebec, [[Robert Bourassa]], i l'alcalde de Mont-real, [[Jean Drapeau]]. Les disposicions van entrar en vigor a les 4:00 a.m., i aviat, centenars de membres i simpatitzants de l'FLQ sospitosos van ser posats sota custòdia. La Llei de Mesures de Guerra va donar a la policia la facultat de detenir persones sense ordre judicial, i 497 persones van ser detingudes, entre elles [[Pauline Julien]].

 

En aquell moment, les enquestes d'opinió al Quebec i la resta del Canadà van mostrar un suport aclaparador a la Llei de Mesures de Guerra;<ref>{{cite web |url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |accessdate=2008-04-13 |quote=Hi va haver una aprovació generalitzada dels editorials a les mesures adoptades pel govern federal, només Claude Ryan, a Le Devoir, condemnà com ho va fer René Lévesque, líder del Partit quebequès. Les enquestes realitzades poc després, van demostrar que hi havia fins el 92% d'aprovació per les mesures adoptades pel Govern Federal.}}</ref><ref>{{cite web |url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |accessdate= |quote=En una sèrie d'enquestes dutes a terme durant les pròximes setmanes, el suport públic per a les accions empreses pel Govern del Canadà seguia sent aclaparador (72-84 de taxa per cent d'aprovació). En una enquesta el 19 de desembre realitzada per l'Institut d'Opinió Pública del Canadà, els canadencs van indicar que la seva opinió de Trudeau, Bourassa, Caouette i Robarts, que tenien un resolt suport expressat per la Llei de Mesures de Guerra era més favorable que abans, mentre que la seva vista de Stanfield i Douglas, que havien expressat reserves cap a la llei era menys favorable del que ho era prèviament.}}</ref>

en una enquesta de [[Gallup]] de desembre de 1970, es va observar que el 89% dels canadencs de parla anglesa recolzaven la introducció de la Llei de Mesures de guerra, i el 86% dels de parla francesa de Canadà van recolzar la seva introducció. Tenien respectivament el 6% i el 9% de desaprovació, la diferència eren indecisos.<ref>Tetley, William. The October Crisis, 1970: An Insider's View, pg. 103.</ref>

 

==Enllaços externs==

* [http://www.cbc.ca/archives/categories/politics/civil-unrest/the-october-crisis-civil-liberties-suspended/topic---the-october-crisis-civil-liberties-suspended.html CBC Digital Archives – La Crisi d'Octubre: Llibertats Civils Suspeses] {{en}} (Data de consulta: 12/1/2013)

* [http://www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=A1ARTA0007926 "Terrorisme" a la Canadian Encyclopedia] {{en}} (Data de consulta: 12/1/2013)