Sébastien Le Prestre de Vauban: diferència entre les revisions

El [[1668]], després de la presa de Lilla, li ordenaren que, junt amb el seu primer cap Clevirlle, redactesredactés un projecte de reforma de les fortificacions de de la citada plaça. Aviat toparen les idees dels dos enginyers, i Vauban envià el seu projecte a banda, el qual va merèixer la aprovació de [[François Michel Le Tellier de Louvois|Louvois]], ministre de la [[Guerra]] de [[Lluís XIV]]. Vencent grans dificultats amb els seus col·laboradors, assolí que el [[1670]] la [[Ciutadella (arquitectura)|ciutadella]] ja estigués en condicions de sostenir un setge. La plaça cridà l'atenció de nacionals i estrangers i constituí l'obra mestra del gran enginyer militar, sent objecte dels seus desvetllaments i estudis durant anys i anys, fins l'extrem que el [[1699]] va sotmetre encara al rei un «Projecte definitiu de la fortificació de la ciutat i ciutadella de Lilla i del fort Saint-Sauveur». Louvois, que el va prendre sota la seva protecció, li encarregà totes les obres de fortificació de les fronteres del Nord, encàrrecs en els quals demostrà la seva honradesa i intel·ligència, assajant el seu sistema que és conegut en la història de la fortificació amb el nom de sistema de Vauban. En la [[guerra d'Holanda]] dirigí la major part dels setges, prenent les places de [[Maastricht]], que fortificà, i [[Trèveris]].

L'estudi de La Preste com enginyer militar es pot fer en el mot «Vauban» en exposar el seu sistema de fortificació. Des de la [[Pau de Rijswijk]] dedicà tot el temps que les seves obligacions li deixaven lliure a escriure la seva obra que titulà ''Mes Dirivetés'', 12 volums de reflexions militars sobre tota classe d'afers; també va escriure l'obra titulada ''El delme reial'', on sis'hi troben proves més que suficients per a considerar en Vauban com a precursor dels moderns sistemes econòmics; aquest últim llibre veié la llum l'any de la seva mort, essent rebut molt malament pel rei que ordenà la seva confiscació, a causa sens dubte de la pintura reial que feia de la misèria de les classes inferiors de la societat francesa en aquells dies del regnat de [[Lluís XIV]].