Sébastien Le Prestre de Vauban: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 17:
A les ordres del cavaller de [[Clevirlle]] prengué part en el setge de [[Saint Menehould]]; ja amb el títol d'enginyer del rei ([[1655]]) dirigí els setges de [[Landrecies]] i de [[Saint-Ghislain]], fracassant en el de [[Valenciennes]] ([[1656]]); amb el grau de [[capità]] dirigí el treballs d'acostament de [[Tournai]], [[Douai]] i [[Lilla]], i contribuí el [[1668]] a la presa de [[Dole (Jura)]]. Abans havia pres les places de [[Madyck]] ([[1657]]), i les de [[Gravelines]], [[Oudenaarde]] i [[Ieper]] ([[1658]]), i sense descansar en aquells anys de guerres i de setges, ni tan sols durant l'època del seu matrimoni amb [[Joana d'Aubray]], ni durant els breus interregnes de pau, que dedicà a la fortificació de les places de [[Neuf-Brisach]] i la [[Lorena]].
[[Fitxer:Statua del Vauban a Versailles.jpg|thumb|200px|esquerra|Estàtua de Vauban al palau de Versalles]]
El [[1668]], després de la presa de Lilla, li ordenaren que, junt amb el seu primer cap Clevirlle,
El [[1674]], en presència del rei, dirigí el setge i prengué la plaça de [[Besançon]], sent nomenat brigadier després d'obligar en [[Guillem III d'Orange-Nassau]] a aixecar el setge d'Oudenaarde. El [[1675]] creà el cos d'enginyers militars, ascendint a [[mariscal de camp]] el [[1676]], i aconseguint durant l'any següent la presa de Valenciennes, [[Cambrai]], [[Saint-Omer]] i altres places fortes. Després de la [[pau de Nimega]], en la seva qualitat de comissari general de fortificacions envoltà França, des de [[Dunquerque]] als Pirineus, d'una formidable xarxa de fortaleses.
Línia 23:
El [[1688]] fou nomenat tinent general, prengué [[Philipsburg]], [[Mannheim]] i [[Frankenthal (Saxònia)]], dirigí el [[setge de Mans]] el [[1691]] i el de [[Namur]] ([[1692]]). El [[1693]] va rebre la gran creu de [[orde de Sant Lluís|Sant Lluís]], orde de la qual en fou l'iniciador. El [[1699]] ingressà en l'Acadèmia de Ciències, el [[1703]] fou nomenat mariscal de França i el [[1705]] va rebre el cordó blau.
L'estudi de La Preste com enginyer militar es pot fer en el mot «Vauban» en exposar el seu sistema de fortificació. Des de la [[Pau de Rijswijk]] dedicà tot el temps que les seves obligacions li deixaven lliure a escriure la seva obra que titulà ''Mes Dirivetés'', 12 volums de reflexions militars sobre tota classe d'afers; també va escriure l'obra titulada ''El delme reial'', on
== Obres==
|