Lod: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ Ref |
+ ref |
||
Línia 48:
Tot i la fertilitat de l'entorn Lodd no va reviure fins després de la meitat del segle XIX. El [[1851]] tenia 1345 habitants (4.400 amb els pobles propers). Els otomans van incrementar la seguretat dels camins i això va afavorir la ciutat. També les excavacions iniciades el [[1838]] per Edward Robinson i continuades el [[1852]] per una fundació i el [[1871]] i 1873-[[1874]] per Clermont-Ganneau van aportar molts detalls sobre la vila i sobre l'antiga basílica bizantina i la catedral dels croats. El [[1870]], la comunitat grega ortodoxa va comprar les restes de l'església i en va construir una nova anomenada església de Sant Jordi, on es van celebrar actes en commemoració del naixement del sant ([[24 d'abril]]) i trasllat de les severs restes a Lodd ([[16 de novembre]]).
El gran desenvolupament es va iniciar el [[1890]] amb la línia de [[ferrocarril Jaffa-Jerusalem]]
En els següents anys la fesomia de Lodd va canviar totalment. Les tropes d'Allenby van entrar a Ramla el [[15 de novembre]] de [[1917]], van dispersar a una columna otomana, i van ocupar Lodd el dia [[17 de novembre]] de [[1917]]. El [[1918]] va quedar sota administració britànica i es va establir el mandat de la societat de nacions, i en aquesta època es va convertir en quarter del exercit britànic. Sota els britànics fou anomenada oficialment Lydda i fou centre d'un districte del mateix nom, i va continuar el seu desenvolupament especialment en [[1920]]<ref>{{Cite book|title=On Chariots with Horses of Fire and Iron|year=2009|author=Travis, Anthony S.|publisher=Magnes Press|location=[[Jerusalem]], Israel |llengua=anglès |pàgines=173 |isbn=978-965-91147-0-2}}</ref> quan els anglesos van canviar a via ample (143,5 cm) l'antiga via estreta (105 cm) i va quedar enllaçada a través de [[Rafah]] i [[al-Kantara]], amb el Caire (ves de els anys trenta).{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} El [[1934]] es va construir un aeròdrom que el 1937 va passar a ser aeroport amb qualificació de internacional el [[1949]], i es avui dia l'aeroport Ben Gurion (nom que va rebre el [[1975]] em honor del primer president israelià). La població el [[1922]] era de 8.103 persones (superant a Ramla) i el [[1947]] eren 19.000 dels quals 2000 eren grecs i la resta musulmans. El [[11 de juliol]] de [[1927]] un terratrèmol va causar 40 morts i 500 cases malmeses. El [[11 de juliol]] de [[1948]] en la guerra entre Israel i els àrabs, Lydda fou ocupada pels israelians i de la seva població àrab només van restar 1.056 persones. Es van fer barris nous i el [[1958]] ja havia tornar a arribar a 19.000 habitants ara quasi tots jueus. El [[1980]] va arribar a 40.000 habitants. El [[1972]] l'[[exèrcit roig japonès]] va fer una [[Matança de Lod|matança al aeroport de Lod]] de 28 passatgers, en nom del [[Front Popular d'Alliberament de Palestina]] dirigit per [[Georges Habash]], que de infant fou un refugiat de Lod.
| |||