Diferència entre revisions de la pàgina «Argos (Argòlida)»

11 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
cap resum d'edició
m
 
== Història mitològica ==
La llegenda atribueix la seva fundació al [[Pelasgs (ètnia)|pelasg]] [[Inac]], al seu fill Foroneu o al seu nét [[Argos (fill de Zeus)|Argos]]. Els seus descendents van regnar a la ciutat durant nou generacions i el darrer rei Gelanor fou derrocat per l'egipci [[Dànau]]. El seu successor va ser [[Linceu (mitologia)|Linceu]], que va ser succeït per [[Abas]]. Els dos fills d'Abas es van repartir el territori: [[Acrisos]] es va quedar Argos i [[Proetos]] es va quedar [[Tirint]]. [[Perseu (heroi mític)|Perseu]], fill de [[Dànae]] i nét d'Acrisos, va fundar [[Micenes]], que va esdevenir la capital del regne. [[Euristeu]], nét de Perseu, fou succeït com a rei de Micenes per [[Atreu]], fill de [[Pèlops]], que va deixar com a successor el seu nét [[Agamèmnon]], que va governar sobre bona part del Peloponès. [[Homer]] descriu Micenes com la capital i Argos com a ciutat subordinada sota el govern de Diomedes. El fill d'Agamèmnon, [[Orestes (mitologia)|Orestes]], va unir els governs de Micenes i Argos i més tard el de [[Lacedemònia]] pel matrimoni amb [[Hermíone]], filla de [[Menelau]]. Orestes va tornar a establir la capital a Argos; amb el seu successor Tisamenos, es va produir la invasió dels doris, que el van expulsar i van esdevenir els amos d'Argos. La llegenda acaba aquí i a partir de llavors ja es coneixen alguns fets històrics. La deïtat local fou [[Hera]] d'origen aqueu. El temple d'Hera era el centre de culte de tot el districte.
 
== Història ==
Els seus habitants s'anomenaven '''argius'''. En temps d'[[Homer]] el nom '''argiu''' era equivalent a [[aqueus|aqueu]]. Se sap que la regió d'Argos estava poblada per aqueus quan van arribar els [[doridoris (grup humà)|doris]]s i en general moltes ciutats van conservar la seva població aquea, i només algunes van ser poblades per doris, com va ser el cas d'Argos. Un rei de nom Fidó (Pheidon), de la casa de Tèmenos, se situa entre [[770 aC]] i [[730 aC]] i amb ajut dels pisatanis va intentar establir una supremacia sobre el Peloponès i al [[747 aC]] va usurpar la presidència dels octaus [[jocs olímpics]], però fou derrotat pels espartans i eleans. Argos fou el cap d'una lliga de ciutats dòriques: Cleones, Phlius, Sicyon (Sició), Epidaure, Troezen, Hermione, i [[Egina (illa)|Egina]]. Aquesta lliga, de caire religiós, fou anomenada [[Amfictionia]] d'Argos, i va durar fins el [[514 aC]]. Les lluites amb [[Esparta]] van ser contínues i la causa principal fou la possessió del districte de [[Cinúria]] i es van produir moltes batalles entre les quals se'n recorda una en què Argos va guanyar Hysia cap el [[669 aC]]; però al [[547 aC]] Esparta ja es va fer amb l'hegemonia després d'aconseguir el domini de Cynuria (amb la llegendària batalla dels tres-cents campions en què va destacar Othryades)
 
Al [[514 aC]] Egina i [[Sició]], antigues membres de l'[[amfictionia]], que havien estat aliades d'Esparta contra Argos foren condemnades a pagar una multa. Amb el rei Cleomenes els espartans van aconseguir la victòria de [[Tirint]] on van morir sis mil argius i la llegenda diu que la ciutat es va salvar per les dones que dirigides per la poetessa [[Telèsil·la]] van rebutjar als espartans a les muralles de la ciutat, cosa que sembla que mai va passar, però és cert que la ciutat es va quedar sense homes i foren els esclaus qui van assolir el govern mentre els infants de les classes dirigents creixien fins quan van tornar al poder i van expulsar els esclaus cap a Tirint. Llavors Argos ja només va tenir una supremacia religiosa, i no va participar a les guerres contra Pèrsia per la manca de poder, declarant-se neutral; en aquest temps Micenes i Tirint eren independents i aliades d'Esparta; al [[468 aC]] els argius van destruir Micenes i, a la mateixa època, Tirint, Hysiae, Midea, i altres ciutats del districte. Molts ciutadans de ciutats properes foren traslladats a la ciutat. La supremacia religiosa sobre regions veïnes encara durava en començar la guerra del Peloponès al [[432 aC]].
Sota els otomans fou una petita ciutat provincial. Durant la guerra de la independència fou cremada pels turcs ([[1825]]) i defensada per [[Ypsilandis]] dels atacs otomans.
 
{{coord|37.6377|22.7273|source:elwiki_type:city(29228)|format=dms|display=title}}
{{Commonscat|Argos}}
 
{{ORDENA:Ciutat D'Argos}}
 
[[Categoria:Municipis de Grècia]]
222.746

modificacions