Wakhan: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Wakhan, Badakhshan.jpg|thumb|El [[Corredor de]] Wakhan]]|200px|]]

El '''Wakhan''' o '''Vakhan''' (- en persa i paixtu ,واخان en tadjik Вахон) - és un territori muntanyós de l'[[Afganistan]], part de les muntanyes [[Pamir]] i [[Karakoram]], i un districte de la [[província de Badakhshan]]. Wakhan està escassament poblat. La població s'estima en 10.600 habitants.<ref name=unep>[http://postconflict.unep.ch/publications/WCR.pdf United Nations Environment Programme (2003) ''Wakhan Mission Report'']</ref> La llengua habitual és el vakhi o wakhi, del grup ètnic conegutc pel mateix nom. Hi viuen també nòmades quirguís.

A Wakhan neix l'[[Amudarià]] ([[Oxus]]) i fou antiga ruta de pas dels viatgers entre [[BadakhshanBadakhxan]] i [[Conca del Tarim|Tarim]]. Fins a 1883 el Wakhan incloïa la vall sencera del riu [[Panj]] i el [[riu Pamir]], així com el flux superior del riu Panj conegut com riu de Wakhan.<ref>[http://www.juldu.com/Pamir/2%20-%20Significance%20of%20Geopolitical%20Issues%20(Eng).pdf Hermann Kreutzmann (2005): ''The Significance of Geopolitical Issues for Development of Mountainous Areas of Central Asia] Map at p.12</ref> Un acord de 1873 entre el [[Regne Unit]] i [[Rússia]] va repartir el Wakhan delimitant esferes d'influència per als dos països als rius de Panj i Pamir, i un acord entre la Gran Bretanya i l'Afganistan el [[1893]] confirmava la nova frontera.<ref name="law.fsu.edu">[http://www.law.fsu.edu/library/collection/LimitsinSeas/IBS026.pdf International Boundary Study of the Afghanistan-USSR Boundary (1983)] per el US Bureau of Intelligence and Research</ref> Des de llavors, el nom de Wakhan és referit generalment al sud dels dos rius, a la part afganesa. La part del nord del Wakhan històric és ara part de la [[Gorno-Badakhshan|Província Autònoma de Gorno-Badakhshan]] al [[Tadjikistan]].

La part occidental del Wakhan, entre Ishkashim i el Qila-e Panja, es coneix com ''Baix Wakhan'', i inclou la vall del Riuriu [[Panj]]. Les valls del Riu Wakhan, el Riu Pamir i els seus afluents, i les terres entre ells, són coneguts com ''Alt Wakhan''.

L'extremitatextrem oriental d'ede l'Alt Wakhan s'anomena el ''Pamir Knot'', l'àrea on les muntanyes de l'[[Himàlaia]], [[Tian Shan]], [[Karakoram]], [[Kunlun]], i les serres d'[[Hindu Kush]] es troben. L'Oest del Pamir Knot és el Petit Pamir, una vall amb herba llarga de 100 km i 10 km d'ample<ref>[http://www.akdn.org/publications/2010_akf_wakhan.pdf Aga Khan Development Network (2010): ''Wakhan and the Afghan Pamir''] p.3</ref>que conté el llac Chaqmaqtin i el naixement de l'Aksu o riu [[Murghab]]. Al final oriental del Petit Pamir hi ha la Vall Tegermansu, des d'on el Pas Tegermansu tancat (4.827 metres) condueix a la Xina. El Gran Pamir o ''Big Pamir'', una vall llarga de 60 km al sud de Zorkol, regat pel Riu Pamir, està situat al nord-oest del Petit Pamir.

Fins a 1883 Wakhan era un principat als dos costats dels rius Panj i Pamir, governat per un sobirà hereditari (''mir'') amb la seva capital a Qila-e Panja. .<ref name =kreutzmann2003>[http://www.juldu.com/Pamir/HERMANN%20KREUTZMANN.pdf Hermann Kreutzmann (2003) ''Ethnic minorities and marginality in the Pamirian Knot'']</ref> Durant els anys 1880, sota pressió de la [[Regne Unit|Gran bretanya]], [[Abd al-Rahman Khan]] l'emir de l'Afganistan imposava el domini afganès al Wakhan.<ref>*[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/aftoc.html Library of Congress - Country Study of Afghanistan]</ref>

El 1949, quan completava [[Mao Zedong]] el domini comunista de la Xina, les fronteres foren tancades permanentment, aïllant la ruta de caravana vella de dos mil anys i convertint el corredor en un atzucac. QuanDurant elsla [[Guerra afganosoviètica|soviètics van intervenir a l'Afganistan]] el desembre de 1979 a petició del seu govern, ocuparen el Wakhan i construïren posicions militars a Sarhad-e Broghil i en alguns altres llocs. Per facilitar l'accés construïren un pont a través del Riu Pamir a Prip, prop de Gaz Khan. Tanmateix, l'àrea no fou objecte de combats.<Ref name=unep/>. Els soviètics es van retirar el 1990 i els islamistes van ocupar la zona. Des de 1992 fou part del territori de la república islàmica; quan els talibans van prendre el poder el 1996 la zona va restar en poder del govern enderrocat, conegut com [[Aliança del Nord]], fins a l'ocupació americana la tardor del 2001. Durant l'ocupació americana, que encara dura, no hi ha hagut tampoc combats.<ref name ="NYT">{{cite news |title=In Icy Tip of Afghanistan, War Seems Remote |first=Edward |last=Wong |newspaper=The New York Times |date= 27 October 2010|url=http://www.nytimes.com/2010/10/28/world/asia/28wakhan.html|accessdate=October 28, 2010}}</ref>

{{Referènciesamaga}}

== Referències Bibliografia==

* Shahrani, M. Nazif. (1979) ''El Kirguís i Wakhi de l'Afganistan: Adaptació a Fronteres Tancades i Guerra'' . Universitat de Premsa de Washington. 1a edició de llibre en rústica amb el prefaci nou i epíleg (2002). IsbnISBN 0-295-98262-4.

* Stein, Aurel M. 1921a. ''[http://dsr.nii.ac.jp/toyobunko Serindia: Detailed report of explorations in Central Asia and westernmost China]'', 5 vols. London & Oxford. Clarendon Press. Reprint: Delhi. Motilal Banarsidass. 1980. [http://dsr.nii.ac.jp/toyobunko/]

* Stein Aurel M. 1921. “A Chinese expedition across the Pamirs and Hindukush, A.D. 747.” ''Indian Antiquary'' 1923. From: www.pears2.lib.ohio-state.edu/ FULLTEXT/TR-ENG/aurel.htm. Last modified 24 June 1997. Accessed 13 January 1999.

== Enllaços Externsexterns ==