Wakhan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Wakhan, Badakhshan.jpg|thumb|El [[Corredor de]] Wakhan]]|200px|]]
El '''Wakhan''' o '''Vakhan''' (- en persa i paixtu ,واخان en tadjik Вахон) - és un territori muntanyós de l'[[Afganistan]], part de les muntanyes [[Pamir]] i [[Karakoram]], i un districte de la [[província de Badakhshan]]. Wakhan està escassament poblat. La població s'estima en 10.600 habitants.<ref name=unep>[http://postconflict.unep.ch/publications/WCR.pdf United Nations Environment Programme (2003) ''Wakhan Mission Report'']</ref> La llengua habitual és el vakhi o wakhi, del grup ètnic conegutc pel mateix nom. Hi viuen també nòmades quirguís.
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Vakhan (Wakhan) Corridor.jpg|thumb|Wakhan i rodalies]].
A Wakhan neix l'[[Amudarià]] ([[Oxus]]) i fou antiga ruta de pas dels viatgers entre [[BadakhshanBadakhxan]] i [[Conca del Tarim|Tarim]]. Fins a 1883 el Wakhan incloïa la vall sencera del riu [[Panj]] i el [[riu Pamir]], així com el flux superior del riu Panj conegut com riu de Wakhan.<ref>[http://www.juldu.com/Pamir/2%20-%20Significance%20of%20Geopolitical%20Issues%20(Eng).pdf Hermann Kreutzmann (2005): ''The Significance of Geopolitical Issues for Development of Mountainous Areas of Central Asia] Map at p.12</ref> Un acord de 1873 entre el [[Regne Unit]] i [[Rússia]] va repartir el Wakhan delimitant esferes d'influència per als dos països als rius de Panj i Pamir, i un acord entre la Gran Bretanya i l'Afganistan el [[1893]] confirmava la nova frontera.<ref name="law.fsu.edu">[http://www.law.fsu.edu/library/collection/LimitsinSeas/IBS026.pdf International Boundary Study of the Afghanistan-USSR Boundary (1983)] per el US Bureau of Intelligence and Research</ref> Des de llavors, el nom de Wakhan és referit generalment al sud dels dos rius, a la part afganesa. La part del nord del Wakhan històric és ara part de la [[Gorno-Badakhshan|Província Autònoma de Gorno-Badakhshan]] al [[Tadjikistan]].
 
L'única carretera al Wakhan és una pista des d'Ishkashim, passat Qila-e Panja, fins a Sarhad-e Broghil. Porta al final de la carretera al pas de Wakhjir, un port de muntanya a la Xina que està tancat per a viatgers.
 
La part occidental del Wakhan, entre Ishkashim i el Qila-e Panja, es coneix com ''Baix Wakhan'', i inclou la vall del Riuriu [[Panj]]. Les valls del Riu Wakhan, el Riu Pamir i els seus afluents, i les terres entre ells, són coneguts com ''Alt Wakhan''.
 
L'extremitatextrem oriental d'ede l'Alt Wakhan s'anomena el ''Pamir Knot'', l'àrea on les muntanyes de l'[[Himàlaia]], [[Tian Shan]], [[Karakoram]], [[Kunlun]], i les serres d'[[Hindu Kush]] es troben. L'Oest del Pamir Knot és el Petit Pamir, una vall amb herba llarga de 100 km i 10 km d'ample<ref>[http://www.akdn.org/publications/2010_akf_wakhan.pdf Aga Khan Development Network (2010): ''Wakhan and the Afghan Pamir''] p.3</ref>que conté el llac Chaqmaqtin i el naixement de l'Aksu o riu [[Murghab]]. Al final oriental del Petit Pamir hi ha la Vall Tegermansu, des d'on el Pas Tegermansu tancat (4.827 metres) condueix a la Xina. El Gran Pamir o ''Big Pamir'', una vall llarga de 60 km al sud de Zorkol, regat pel Riu Pamir, està situat al nord-oest del Petit Pamir.
 
La serralada que divideix els dos Pamirs es coneix com la Serralada de Nicolau.<ref name=ju>[http://www.juldu.com/Pamir/geography.html Pamir and Wakhan Geography]</ref> A l'oest de la serralada de Nicolau, entre el Gran Pamir i la vall més baixa del riu Wakhan, hi ha la Serralada de Wakhan, que culmina en el [[Koh-e Pamir]] (6.320 metres)
 
== Història ==
Històricament el Wakhan ha estat una regió important durant milers d'anys donat que és on es troben les porcions occidental (i oriental d'Àsia Central. Wakhan occidental (''Xiumi'' ) fou conquerit en la primera part del segle I per Kadfises, el primer "Gran Kushan", i era un dels cinc ''xihou'' o principats que formaven el nucli del regne [[Imperi Kushan|Kushan]] original.<ref>[http://depts.washington.edu/silkroad/texts/hhshu/hou_han_shu.html Hill, John E. 2004. ''The Western Regions according to the Hou Hanshu.'' Draft annotated English translation.] Chapter 13</ref> A les fonst xineses és esmentat des de el segle VII amb els noms de Hu-mi, Po-ho i alguns altres. El pelegrí [[Hiuen Tsang|Hiuen-Tsang]] esmenta els ulls verds de la població de Ta-mo-si-t'ie-ti (aquesta forma del nom no ha pogut ser explicada) i diu que la capital era Hun-t'o-to (Khandud) amb una ''vihara'' budista. El 745 els xinesos (general Kao-sien-tse) i els tibetans van lliurar una gran batalla al Wakhan.
 
Històricament el Wakhan ha estat una regió important durant milers d'anys donat que és on es troben les porcions occidental i oriental d'Àsia Central.
 
Wakhan occidental ( ''Xiumi'' ) fou conquerit en la primera part del segle I per Kadfises, el primer "Gran Kushan", i era un dels cinc ''xihou'' o principats que formaven el nucli del regne [[Imperi Kushan|Kushan]] original.<ref>[http://depts.washington.edu/silkroad/texts/hhshu/hou_han_shu.html Hill, John E. 2004. ''The Western Regions according to the Hou Hanshu.'' Draft annotated English translation.] Chapter 13</ref> A les fonst xineses és esmentat des de el segle VII amb els noms de Hu-mi, Po-ho i alguns altres. El pelegrí [[Hiuen Tsang|Hiuen-Tsang]] esmenta els ulls verds de la població de Ta-mo-si-t'ie-ti (aquesta forma del nom no ha pogut ser explicada) i diu que la capital era Hun-t'o-to (Khandud) amb una ''vihara'' budista. El 745 els xinesos (general Kao-sien-tse) i els tibetans van lliurar una gran batalla al Wakhan.
 
[[Al-Istakhri]] esmenta el país i diu que era poblat d'infidels i diu que hi naixia l'[[Oxus]]. [[Al-Masudi]] qualifica als seus habitants erròniament de turcs i esmenta als awkhans (wakhans), tubbats (tibetans) i ayghans (desconeguts); això va fer pensar que la dinastia que governava al país era d'origen turc encara que no ho fos la població. Els ''Hudud al-alam'' donen el nom de Wakhan a la residència del rei del país (''shahr'') de Sikashim, però probablement era al revés: Wakhan era el país i Ishkashim la capital; a Kh.mdadh (Khundad) hi havia els principals temples dels wakhanis i "a l'esquerra" hi havia una fortalesa dominada pels tibetans. També s'esmenta la província fronterera (''sarhadd'') més llunyana de [[Transoxiana]]: Samarkandak, habitada per hindis, tibetans i wakhanis, que seria la moderna Sarhadd.
 
Fins a 1883 Wakhan era un principat als dos costats dels rius Panj i Pamir, governat per un sobirà hereditari (''mir'') amb la seva capital a Qila-e Panja. .<ref name =kreutzmann2003>[http://www.juldu.com/Pamir/HERMANN%20KREUTZMANN.pdf Hermann Kreutzmann (2003) ''Ethnic minorities and marginality in the Pamirian Knot'']</ref> Durant els anys 1880, sota pressió de la [[Regne Unit|Gran bretanya]], [[Abd al-Rahman Khan]] l'emir de l'Afganistan imposava el domini afganès al Wakhan.<ref>*[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/aftoc.html Library of Congress - Country Study of Afghanistan]</ref>
 
Els acords entre la Gran Bretanya i [[Rússia]] l'octubre del 1872 i febrer de [[1873]] i entre la Gran Bretanya i Afganistan el 1893 repartiren l'àrea històrica de Wakhan fent dels rius Panj i Pamir la frontera entre l'Afganistan i l'[[Rússia|Imperi Rus]].<ref name="law.fsu.edu"/> A la seva cara sud, l'acord sobre la Línia Durand de 1893 marcava el límit entre [[Índia Britànica]] i l'Afganistan. Això deixava una banda estreta de terra com a zona tampó entre els dos imperis. La frontera fou establerta per tractat del març de 1895 que reconeixia als russos els territoris al nord de l'Oxus i a l'Afganistan els del sud i amb l'anomenat [[corredor de Wakhan]]; la frontera en aquesta zona no fou demarcada fins el 1964). El Wakhan afganès va quedar dins la província del Badakhxan, format per 7 comarques (d'oest a et): Warg, Urgand, Khandud, Kalayi, Pandja, Baba-Tangi, Nirs-wa-Shalak i Sarhadd; a més incloia el territori anomenat del Petit Pamir regat pel Wakhan Darya i escassament habitat; hi havia 64 pobles (a la part sota domini rus només eren 27).
Linha 26 ⟶ 25:
Els wakhanis, d'origen iranià i molts amb ulls blaus ja van cridar l'atenció dels xinesos per aquesta característica; la llengua wakhi forma part del iranià oriental i la parlaven unes deu mil persones cap a 1988.
 
El 1949, quan completava [[Mao Zedong]] el domini comunista de la Xina, les fronteres foren tancades permanentment, aïllant la ruta de caravana vella de dos mil anys i convertint el corredor en un atzucac. QuanDurant elsla [[Guerra afganosoviètica|soviètics van intervenir a l'Afganistan]] el desembre de 1979 a petició del seu govern, ocuparen el Wakhan i construïren posicions militars a Sarhad-e Broghil i en alguns altres llocs. Per facilitar l'accés construïren un pont a través del Riu Pamir a Prip, prop de Gaz Khan. Tanmateix, l'àrea no fou objecte de combats.<Ref name=unep/>. Els soviètics es van retirar el 1990 i els islamistes van ocupar la zona. Des de 1992 fou part del territori de la república islàmica; quan els talibans van prendre el poder el 1996 la zona va restar en poder del govern enderrocat, conegut com [[Aliança del Nord]], fins a l'ocupació americana la tardor del 2001. Durant l'ocupació americana, que encara dura, no hi ha hagut tampoc combats.<ref name ="NYT">{{cite news |title=In Icy Tip of Afghanistan, War Seems Remote |first=Edward |last=Wong |newspaper=The New York Times |date= 27 October 2010|url=http://www.nytimes.com/2010/10/28/world/asia/28wakhan.html|accessdate=October 28, 2010}}</ref>
 
== Demografia ==
 
Wakhan està escassament poblat. La població s'estima en 10.600 habitants.<ref name=unep>[http://postconflict.unep.ch/publications/WCR.pdf United Nations Environment Programme (2003) ''Wakhan Mission Report'']</ref> La llengua habitual és el vakhi o wakhi, del grup ètnic conegutc pel mateix nom. Hi viuen també nòmades quirguís.
 
== Notes ==
{{Referènciesamaga}}
 
== Referències Bibliografia==
* Gordon, T. E. 1876. ''The Roof of the World: Being the Narrative of a Journey over the high plateau of Tibet to the Russian Frontier and the Oxus sources on Pamir.'' Edinburgh. Edmonston and Douglas. Reprint: Ch’eng Wen Publishing Company. Taipei. 1971.
* Shahrani, M. Nazif. (1979) ''El Kirguís i Wakhi de l'Afganistan: Adaptació a Fronteres Tancades i Guerra'' . Universitat de Premsa de Washington. 1a edició de llibre en rústica amb el prefaci nou i epíleg (2002). IsbnISBN 0-295-98262-4.
* Stein, Aurel M. 1921a. ''[http://dsr.nii.ac.jp/toyobunko Serindia: Detailed report of explorations in Central Asia and westernmost China]'', 5 vols. London & Oxford. Clarendon Press. Reprint: Delhi. Motilal Banarsidass. 1980. [http://dsr.nii.ac.jp/toyobunko/]
* Stein Aurel M. 1921. “A Chinese expedition across the Pamirs and Hindukush, A.D. 747.” ''Indian Antiquary'' 1923. From: www.pears2.lib.ohio-state.edu/ FULLTEXT/TR-ENG/aurel.htm. Last modified 24 June 1997. Accessed 13 January 1999.
* Stein Aurel M. 1928. ''Innermost Asia: Detailed report of explorations in Central Asia, Kan-su and Eastern Iran'', 5 vols. Clarendon Press. Reprint: New Delhi. Cosmo Publications. 1981.
* Stein Aurel M. 1929. ''On Alexander's Track to the Indus: Personal Narrative of Explorations on the North-west Frontier of India''. London. Reprint, New York, Benjamin Blom, 1972.
 
== Enllaços Externsexterns ==
* [http://www.akdn.org/publications/2010_akf_wakhan.pdf Aga Khan Development Network: ''Wakhan and the Afghan Pamir'' (2010)]
* [http://www.juldu.com Juldu.com] Photos and Online guide to trekking in the Wakhan and Afghan Pamir
Linha 56 ⟶ 51:
* [http://www.climbafghanistan Climbing in the Wakhan Corridor]
 
{{cal coor}}
==Vegeu també==
[[Corredor de Wakhan]]
 
[[categoria:àsia central]]
[[Categoria:Geografia de l'Afganistan]]
[[Categoria:Geografia del Tadjikistan]]
[[Categoria:Ruta de la seda]]