Cultura de Hallstatt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 35 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q202165
m Bot: corregint els apòstrofs (1) i puntuació (2)
Línia 1:
{{Caixa Prehistòria}}
'''La cultura de Hallstatt''' fou el tercer període cultural de l' [[edat del ferro]].
 
La cultura de Hallstatt rep aquest nom pel poblat així anomenat, a [[Àustria]], característic de l'època. Les novetats aportades per aquesta civilització són l'ús intensiu del ferro, conegut a Europa des del final de l'[[Edat del bronze]], però no usat més que rarament.
Línia 10:
Un altre factor d'assimilació de les diverses cultures indoeuropees és el comerç mediterrani acreditat per troballes diverses, col·laborant especialment amb els etruscs i sobretot amb els grecs que van establir itineraris comercials i grans mercats, la jurisdicció dels quals donava al príncep celta a qui corresponia, una extraordinària riquesa.
 
La difusió de la Cultura es desenvolupa pel desplaçament de població durant un període molt llarg d'anys ( 750 a 450 aC almenys). L'arribada dels pobles practicants d'aquesta cultura és progressiu. Cada arribada es redueix a uns centenars d'individus amb un cabdill i una organització pròpia; parlen una llengua indoeuropea, però que és diferent en cada grup, tant arribat amb anterioritat com amb posterioritat a aquell que es tracti.
 
Cada grup d'emigrants estableix un poblat o un grup de poblats. Eventualment amb l'absorció de les poblacions locals es formen tribus amb un cert poder comarcal. La cultura del grup dominant a la regió s'imposa a altres grups menors també integrats per indoeuropeus, probablement a causa de la major penetració en la població local anterior a la seva arribada.
Línia 48:
És predominant en tota la zona de la Vall de l'Ebre la ceràmica excisa (de ex, fora, i cisió, tallar), i més a l'est predominen els vasos bicònics de coll cilíndric amb decoració acanalada. La ceràmica del període Hallstàttic és més rica que en el període precedent.
 
A més de ser destres genets, i practicar sovint la munta com a diversió, els celtes ballaven freqüentment , i es dedicaven a la caça i altres ocupacions pròpies de l'època.
 
L'última onada dels pobles celtes de la cultura de Hallstatt es va traslladar cap al Centre de la Península, [[Galícia]], [[Regne de Lleó|Lleó]] i [[Astúries]], i es va caracteritzar per l'aparició d'antenes en els poms de les espases, les espases curtes i els punyals de ferradura.