Diferència entre revisions de la pàgina «Antoni Botey i Badia»

cap resum d'edició
m (Afegeixo enllaç a Jaume Nonell Juncosa)
'''Antoni Botey i Badia''' ([[Badalona]], [[Província de Barcelona]], [[12 de febrer]] de [[1896]] ‑ [[Barcelona]], [[29 de gener]] de [[1939]]) fou un compositor de música clàssica i sardanes. Se'l coneix sobretot per la sardana l'''Ametller''.<ref>[[Jaume Nonell Juncosa|Jaume Nonell]] i [[Lluís Subirana]]: ''Compàs''. 1987, Caixa de Barcelona.</ref>
 
Fill de [[Leopold Botey i Vila]], jurisconsult, músic i compositor de sardanes, ja de molt jove va demostrar excel·lents aptituds per la música. Va cursar estudis musicals a l'[[escola Municipal de Música de Barcelona]], on va obtenir el premi Maria Barrientos. Solfeig i teoria l'estudià amb Frederic Alfonso, violí amb Manuel Viscasillas, i harmonia i composició amb [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]], de qui va rebre una influència molt marcada com es pot comprovar en algunes de les seves sardanes.
 
L'any [[1916]] rep una beca per oposició per continuar els seus estudis al Conservatori de [[Brussel·les]], que abandona per l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]). A finals de [[1920]] és cofundador i primer director de l'Orfeó Badaloní. No obstant i que va morir molt jove ja va deixar testimoniatge de la seva condició de compositor prolífic, amb diversos concerts per a piano i violí, violoncel i piano, sonates, trios, cançons per a cant i piano, el poema simfònic «''Venus i Adonis''», i arranjaments de tota mena, i també una trentena de sardanes, la primera de les quals va ser «''Quan el pare no té pa''» ([[1908]]) i la que es considera l'última «''Tardor''» ([[1925]]). Amb bona tècnica harmonitzà per a cor cançons populars.
16.700

modificacions