Lod: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref
Format de referències
Línia 48:
Tot i la fertilitat de l'entorn Lodd no va reviure fins després de la meitat del segle XIX. El [[1851]] tenia 1345 habitants (4.400 amb els pobles propers). Els otomans van incrementar la seguretat dels camins i això va afavorir la ciutat. També les excavacions iniciades el [[1838]] per Edward Robinson i continuades el [[1852]] per una fundació i el [[1871]] i 1873-[[1874]] per Clermont-Ganneau van aportar molts detalls sobre la vila i sobre l'antiga basílica bizantina i la catedral dels croats. El [[1870]], la comunitat grega ortodoxa va comprar les restes de l'església i en va construir una nova anomenada església de Sant Jordi, on es van celebrar actes en commemoració del naixement del sant ([[24 d'abril]]) i trasllat de les severs restes a Lodd ([[16 de novembre]]).
 
El gran desenvolupament es va iniciar el [[1890]] amb la línia de [[ferrocarril Jaffa-Jerusalem]] per part de la concessió de Josep Navon Efendi, línia que fou inaugurada el [[26 de setembre]] de [[1892]].<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Shahin |nom=Mariam |títol=Palestine: A Traveller's Guide |url= |llengua=anglès |editorial=Arris Books |data=2005 |pàginesp=260 |isbn=1844370437}}</ref> i en passar la concessió en 1914 a mans otomanes fou desmantellada, en [[ample ferroviari mètric]] per adaptar-la als estàndards de l'[[imperi otomà]]{{fnsfn|Shahin|2005|p=260}} i la ciutat enllaçada a [[Beersheba]].
 
En els següents anys la fesomia de Lodd va canviar totalment. Les tropes d'Allenby van entrar a Ramla el [[15 de novembre]] de [[1917]], van dispersar a una columna otomana, i van ocupar Lodd el dia [[17 de novembre]] de [[1917]]. El [[1918]] va quedar sota administració britànica i es va establir el mandat de la societat de nacions, i en aquesta època es va convertir en quarter del exercit britànic. Sota els britànics fou anomenada oficialment Lydda i fou centre d'un districte del mateix nom, i va continuar el seu desenvolupament especialment en [[1920]]{{fn|Shahin|2005|p=260}} quan els anglesos van canviar a via ample (143,5 cm) l'antiga via estreta (105 cm) i va quedar enllaçada a través de [[Rafah]] i [[al-Kantara]],{{sfn|Cotterell|1984|p=23}} en 1918, arribant a el Caire en [[1941]].{{sfn|Hughes|1981|p=47}} El [[1934]] es va construir un aeròdrom que el 1937 va passar a ser aeroport amb qualificació de internacional el [[1949]], i es avui dia l'aeroport Ben Gurion (nom que va rebre el [[1975]] em honor del primer president israelià). La població el [[1922]] era de 8.103 persones (superant a Ramla) i el [[1947]] eren 19.000 dels quals 2000 eren grecs i la resta musulmans. El [[11 de juliol]] de [[1927]] un terratrèmol va causar 40 morts i 500 cases malmeses.
Línia 55:
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ===
*{{cite book |last=Cotterell |first=Paul |isbn=0-905878-04-3 |year=1984 |title=The Railways of Palestine and Israel |place=Abingdon |publisher=Tourret Publishing |llengua=anglès |isbn=0905878043 |ref=harv}}
*{{cite book |last=Hughes |first=Hugh |llengua=anglès |isbn=0-9503469-7-7 |year=1981 |title=Middle East Railways |place=Harrow |publisher=Continental Railway Circle |ref=harv}}