Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo plana |
detall dels criteris de col·lectivització |
||
Línia 3:
Els criteris que va establir el decret van ser els següents:
* Les empreses que tenien més de 100 treballadors,
* Les empreses que comptaven entre 50 i 100 treballadors eren col·lectivitzades si almenys tres quartes parts dels treballadors ho
* Les empreses de menys de 50 obrers restaven sota el control del seu propietari, però eren fiscalitzades per un consell obrer amb un nombre de representants de cada sindicat proporiconals als seus afiliats. Recorden als [Comitè d'empresa | comitès d'empresa] actuals. Els consells obrers vetllaven pel compliment de les condicions laborals acordades (control laboral), revisaven el flux de diners (control administratiu), i finalment també tenien per funció controlar i millorar la producció (control de producció).
* Les empreses que considerés la Conselleria d'Economia que convingués sostreure-les de l'acció de l'empresa privada.
Els més perjudicats van ser, sens dubte, els grans propietaris, mentre que els petits empresaris conservaren les seves fàbriques, per bé que controlades pels [[obrer]]s. Els problemes que van tenir les indústries van ser els d'una economia de guerra: manca de primeres matèries que s'obtenien de l'Espanya en mans dels franquistes, escassetat de combustible, bloqueig a les exportacions i represàlies de companyies estrangeres que havien patit la col·lectivització de les seves empreses a Catalunya.
Linha 28 ⟶ 29:
==Bibliografia==
* Bonamusa, Francesc. «Economia, finances i col·lectivitzacions industrials», a ''Breu Història de la guerra civil a Catalunya''. Barcelona:Edicions 62. 2005. Paàgines 289-315.
* Mayayo i Artal, Andreu. «El conflicte social al camp», a ''Breu Història de la guerra civil a Catalunya''. Barcelona:Edicions 62. 2005. Pàgines 334-350.
* Cerdá y Richart, Baldomero. «Empresas colectivizadas e intervenidas. Su organización, contabilidad y régimen legal». Barcelona:Bosch, Casa Editorial. 1937.
| |||