Revolta de les Quintes (1870): diferència entre les revisions

Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del [[Passeig de Gràcia]]; no van aconseguir destruir-la, però si esquedar-la. No obstant, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.

 

 

::''Conta l'[[anècdota]] que a Barcelona el [[1870]], quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnació del Poble amb majúscula, va passar-se tot un dia tivant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (...) no gosaven moure's per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d'allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d'aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d'[[Alcalà d'Henares]]. (...) Tres anys després i ja proclamada la [[Primera República Espanyola|República]], (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí''

 

Deprés del saqueig i rendició de la vila, poc abans d'aixecar-se l'estat de setge, l'editor [[Innocenci López Bernagosi]] estava buscant un títol per un nou setmanari que havia de treure per aquelles dates. Valentí Almirall, líder republicà federalista, proposà a Innocenci López el títol de "La Campana de Gràcia" com a capçalera del nou setmanari i en homenatge al símbol de la revolta de les quintes. "No t'apuris -digué Almirall a López Bernagosi-: titula el nou periòdic La Campana de Gràcia, i deixa'l anar, que farà forrolla". El dia 8 de maig de 1870 apareixia el primer número de La Campana de Gràcia. Un dels dos setmanaris en català -juntament amb la germana l'[[Esquella de la Torratxa]]- que va sobrepassar els 3.000. números i que va publicar-se durant quasi seixanta-cinc anys.

 

[[Categoria:Història Contemporània de Catalunya]]