Revisió del 20:21, 14 jul 2013 modifica Docosong (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Buròcrates, Reversors, Administradors 79.403 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:30, 14 jul 2013 modifica desfés Docosong (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Buròcrates, Reversors, Administradors 79.403 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 4: Manuel Sacristán estudià dret i filosofia a Barcelona. El 1954, però, marxà a [[Münster]] ([[República Federal Alemanya]]) per a fer-hi estudis de lògica i filosofia de la ciència. Al mateix temps, va prendre contacte amb el pensament marxista, especialment amb les obres de [[György Lukács]] i va conéixer [[Ulrike Meinhof]], militant de l'[[Fracció de l'Exèrcit Roig]] i de qui posteriorment va traduir i publicar una antologia del seu pensament un cop ella va morir. De nou a Barcelona fou professor no numerari des de [[1956]] a les facultats de filosofia i econòmiques. ~~Hi va~~Va ensenyar Fonaments de Filosofia i Metodologia de les ciències. La seva militància comunista va fer, però, que l'any [[1965]] fos expulsat de la Universitat. Va haver d'esperar a la mort del dictador [[Francisco Franco]] per a ser-hi readmés i ser nomenat catedràtic de Metodologia de les Ciències Socials a la [[Universitat de Barcelona]]. A més, durant els anys [[1982]] i [[1983]] va ser docent a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. ==Vida política== La seva activitat política el portà a la direcció del [[PSUC]] clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català. A causa de les seves [[marxisme\|idees marxistes]], el [[1965]] fou expulsat de la [[Universitat de Barcelona]]. El [[1966]] participà en la constitució del [[Sindicat Democràtic d'Estudiants]] de Barcelona durant i fou arrestat després de la [[Caputxinada]]. Readmès per la ~~Universitat en~~universitat, fou novament expulsat ell'any 1973, però ja el 1976 hi tornà per quedar-s'hi. Molt marcat a [[Alemanya]] pel [[marxisme]], en fou un dels principals introductors a [[Espanya]]. La seva principal aportació teòrica rau en la crítica a l'anti[[racionalisme]] de [[Martin Heidegger]] i, en general, a donar una base lògica a la racionalitat que permetés superar l'[[existencialisme]] i el [[neopositivisme]]. Conseqüentment, va entendre la filosofia com una concepció del món basada en les ciències positives, i que només es pot estudiar des d'una perspectiva multidisciplinària. ~~Director~~Fou director de les revistes ''Materiales'' i ''Mientrastanto'', abordà la crisi del model soviètic, i la problemàtica del [[comunisme]] a l'estat espanyol, especialment davant la qüestió de les nacionalitats. {{cita\|Cal aprendre a viure intel·lectualment i moralment sense una imatge o «concepció» rodona i completa del «món» o de l'«ésser» o de l'«Ésser»<ref>Sobre el lloc de la filosofia en els estudis superiors (1968). Manuel Sacristán, ''Sobre el lloc de la filosofia en els estudis superiors'', citat a: [http://ca.wikiquote.org/wiki/Manuel_Sacristán Wikiquote]</ref>}}

Manuel Sacristán Luzón: diferència entre les revisions