Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
Era cosí de [[Luis Buñuel]] i de jove es traslladà a [[Barcelona]], on fundà la revista avantguardista ''Hèlix'' (1929), impulsora del [[surrealisme]] a Catalunya, i en la que hi col·laboraren Buñuel, [[Ramón Gómez de la Serna]], [[Ramiro Ledesma Ramos]] i [[Ernesto Giménez Caballero]]. També col·laborà a la revista ''Azor'' de [[Luys Santa Marina]].
 
El 1932 fou lector de català i castellà a la [[Universitat de Gènova]], així com corresponsal dels diaris [[La Vanguardia]] i [[El Sol (diari)|El Sol]]. També es traslladà a París, on va conèixarconèixer [[Paul Éluard]], [[Ezra Pound]] (a qui ajudà en el suplement d' ''Il Mare'') i [[Salvador Dalí]]. Allí també es va afiliar a la [[Falange Española]] de la mà de Samuel Ros. En esclatar la [[guerra civil espanyola]] fou evaquat de [[Catalunya]] per la Generalitat i es passà a [[Burgos]], on treballà en la ''Delegación de Prensa y Propaganda'' i fundà la revista ''[[Destino (revista)|Destino]]''. El 1939 va tornar a Barcelona, on fou redactor de ''[[La Vanguardia]]'' i corresponsal als Balcans i a [[Palestina]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. El 1951 s'establí definitivament a Barcelona i continuà com a redactor literari del diari La Vanguardia, alhora que fou l'ànima dels Premis de la Crítica.
 
Fou membre fundador i vicepresident de l'Association Internationale des Critiques Litéraires (UNESCO), així com de l'homònima espanyola, de la qual fou president honorari. L'Ajuntament de Montcada i Reixac, on va viure la major part de la seva vida, el nomenà fill adoptiu el 1996.<ref name=Fons/>