Dent de lleó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.18.96.51 (discussió) a l'última versió de Legobot |
|||
Línia 26:
| range_map_caption =
}}
La xicoia (''Taraxacum officinale''), també anomenada '''dent de lleó''','''camaroja''', '''lletsó d'ase''', '''llumenetes''', '''pixallits''', '''queixals de vella''', '''lletissó de ruc''', '''lletsó''', '''lletissó''', '''llicsó''' i '''xicoira de burro''', és una [[planta]] de la família de les [[asteràcies]]. La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40cm - 50cm. d'alçada. Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un [[vil·là|papus]], amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa arreu. És originària de les zones temperades d'[[Euràsia]], però ara es pot trobar a molts altres indrets del món com a espècie neòfita. És una planta molt comuna a tota [[Europa]], on el ''[[Taraxacum]]'' compta amb unes 1.200 espècies més, molt semblants entre elles. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, [[prat]]s, [[erm]]s, camps i jardins. És una planta [[ruderal]], molt resistent, que pot prosperar quasibé a qualsevol lloc. Sovint és una planta pionera.
== Usos ==
[[Fitxer:Salade de Pissenlit.jpg|esquerra|thumb|Amanida de
Sembla raonable estimar que totes les espècies de
S'usa com a planta medicinal des de l'antiguitat.<ref name=couplan/> A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals a aquesta planta. Per exemple, la infusió de les flors, així com la melmelada d'aquestes, és usada per al mal de gola, menjada directament o ensucrant una infusió o llet calenta, igual que la mel.
Línia 37:
=== Gastronomia ===
La planta sencera és comestible. Les [[arrel (botànica)|arrels]] són amargues, però tanmateix es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament, per exemple. Es cullen durant el període de repòs de la vegetació. A [[Sicília]] les arrels de
Les seves [[fulla|fulles]] també tenen usos gastronòmics a tota Europa i es poden menjar crues, per exemple en amanida, bullides, fregides, en [[sopa]] (típicament a [[Itàlia]]), com a farciment de [[ravioli]]s o en [[truita d'ou|truita]]. A [[Polònia]], una preparació culinària molt habitual fins a començaments del [[segle XX]] eren les fulles de
Les [[poncella|poncelles]] es mengen i es conserven en vinagre (països eslaus) o en sal (Sicília) de la mateixa manera que les tàperes. Una altra manera de menjar-les, per exemple a [[Occitània]], és fregir-les en oli d'oliva i fer-ne una truita. També les [[inflorescència|inflorescències]] obertes es poden menjar, en amanides, per exemple, i a més es solen usar per a fer licors; «vi de
Com la majoria de vegetals, i més especialment les herbes, els valors de [[greix]]os, [[proteïnes]] i d'[[energia]] ([[calories]]) de la
=== Cultiu ===
Línia 51:
<gallery>
Fitxer:Dandilion_plant.jpg| Dent de lleó creixent de forma [[ruderal]]
File:Dent de lleó.jpg|Inflorescència de la planta.
Fitxer:Paardebloem_zaadpluis.jpg|Fruits mostrant el plomall
Fitxer:Kantoutanpopo.jpg|Exemplar urbà
|