Control biològic de plagues: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Icerya-purchasi.jpg|thumb|230px|''Icerya purchasi'', una cotxinilla controlada eficaçment per la lluita biològica]]El '''control biològic de plagues''' o la '''lluita biològica''' en [[agricultura]] és unel mètodeconjunt de controlarrecursos lesbiològics per a prevenir, reduir o eliminar [[plaga|plagues]] (incloent-hi [[insecte]]s, [[àcar]]s, [[males herbes]] i [[fitopatologia|malalties de les plantes]]).<ref>{{GEC|0241207|control en el qualbiològic}}</ref> esEs fa servir la depredació, el parasitisme, l'herbivorisme, l'esterlització o altres mecanismes naturals.<ref>[http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/rm-cercaterm-fitxa.html Pot«control biològic»], ''[[Termcat]]''</ref> serÉs un important component dels programes de [[producció integrada]] .

El control biològic es defineix com la reducció de la població de les plagues pels enemics naturals i típicament implica el paper de l'activitat humana. Normalment es redueix la població de la plaga però no s'acaba totalment amb ella. Els enemics naturals o agents de control biològic inclouinclouen depredadors, [[parasitoide]]s, i [[patògen]]s. En el cas dels agents contra les malalties de les plantes se'ls coneix com antagonistes.

El control biològic en males herbes inclou agents herbívors i patògens deper a les plantes a eliminar. Els [[enemic natural|depredadors]] com la [[marieta]] i [[crysopaChrysoperla carnea|crisopa]], són espècies de vida lliure que consumeixen un gran nombre de preses durant la seva vida. Els parasitoides són espècies amb un estadi encara inmadur que es desenvolupa sobre o dins d'un hoste al qual finalment acaben matant. La majoria tenen un marge d'actuació molt estret. Moltes espècies d'[[himenòpter]]s i alguns [[dípter]]s són parasitoides. Els patògens causen malalties i això inclou [[bacteri]]s, [[fongs]], i [[virus]]. Aquests maten o afebleixen el seu hoste i són relativament específics de certs grups d'insectes.

D'estratègies de control biològic n'hi ha tres tipus bàsics: conservació, control clàssic, i augmentació.

Dins qualsevol [[ecosistema]], cada espècie està subjecta a la interacció amb factors de control, vivents o no, que regulen la dinàmica de la poblacciópoblació. Un paper important el representa la [[depredació]], el [[parasitisme]] i la competició entre les espècies. La capacitat de reacció [[homeostasi|homeostàtica]] d'un ecosistema depèn de factors biològics. En un ecosistema natural, per tant, lela variació de població d'una espècie indueixenindueix dinàmiques adaptatives dels components de l'ecosistema que interaccionen amb el seu [[nínxol ecològic]]. El resultat és una variació cíclica que tendeix a contenir la població en el temps, a evitar-ne l'extinció, llevat que es verifiquin en el mediambient canvis que portin, en sentit evolutiu o regressiu, a un canvi de la [[biocenosi]].

Per la seva prerrogativa la llutalluita biològica no elimina totalment la polaciópoblació de l'organisme perjudicial, però la manté dins de nivells que no fan mal econòmicament apreciable. Aquest aspecte diferencia de forma notable el control biològic d'altres sistemes de defensa com són la lluita química[[agroquímic]]a convencional amb un calendari de tractaments o el [[control biotècnic]], en elels qualquals es pot arribar a anularanul·lar completament les poblacions perjudicials., en la mesura que no desenvolupen una [[resistència]].

La conservació dels enemics naturals és probablement el més important i pràctic sistema de control biològic més important. A tot arreu hi ha enemics naturals de les plagues que estan adaptades al mediambient i a les plagues i la seva conservació és generalment simple i econòmica. ElsPer exemple, els fongs infesten els dípters adults quan hi ha prou humitat.

Consisteix en la introducció d'enemics naturals en un nou lloc on no s'hi trobava, això es fa normalment per les autoritats governamentals. Molt sovint es tracta de combatre una plaga que tampos és autòctona com en el cas del barrinador del blat de moro europeu als Estats UnitsiUnits (''[[Ostrinia nubilalis]]''). L'insecte o organisme depredador a introduir ha de passar una extricta [[quarantena]], després es produeix en massa i alliberat. Si l'insecte o organisme s'adapta a les condicions locals pot passar a formar part de la població natural de la zona, en altre cas es fan alliberaments repetits.

El control clàssic és a llarg termini i econòmic. No sempre funciona acostuma a ser més efectiu contra les plagues exòtiques però ho és menys en els insectes autòctons.

En aquesta estratègia es tracta d'alliberar al medi més enemics naturals. Això es pot fer en grans quantitats o de forma inoculativa (en un moment crític per la plaga). A més es poden modificar les tècniques de conreu per a afavorir als depredadors. UnUns exempleexemples d'això éssón lús del parasitoid, ''[[Encarsia formosa]]'', per al control de la [[mosca blanca]] dels hivernacles i l'àcar predador, ''[[Phytoseiulus persimilis]]'', en el control d'altres àcars.

Les [[Espècie invasora|espècies invasores]] estan estretament lligades amb el control biològic ja que pela fetl'inici, denormalment sernomés invasoresva importar al mateix podenmoment noels tenirseus enemics naturals.<ref>

EnLa algunsintroducció casosno scientífica d'hanenemics produïtnaturals encarapot méscausar danys, percol·laterals importants. Per exemple quan la [[mangosta]] va ser introduïda a [[Hawaii]] per tal de controlar les [[rata|rates]], ja que la mangosta va preferir com a preses els ocells endèmics de Hawaii, especialment els seus ous. Tanmateix aquesta introducció de mangostes no es va fer seguint criteris científics.

{{ORDENA:Control Biologic De Plagues}} <!--ORDENA generat per bot-->