Tractat de París (1763): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció a la imatge Flag Portugal (1830).svg |
+ ref |
||
Línia 22:
| wikisource =
| Motiu =Fi de la [[Guerra dels Set Anys]]
| Efecte=Intercanvis territorials entre les diferents
}}La '''Pau de París''' va ser signada el [[10 de febrer]] de [[1763]], a [[París]]. Va posar fi a la [[Guerra dels Set Anys]] ([[1756]]-[[1763]]), que va tenir un final desastrós per a [[França]]. Aliada amb [[Àustria]], [[Rússia]], [[Saxònia]], i més tard amb [[Suècia]] i [[Espanya]], contra [[Prússia]] i [[Anglaterra]], va
La signatura de la pau va tenir les següents implicacions:
* França concedeix a Gran Bretanya l'illa de [[Menorca]], envaïda durant la contesa. [[Senegal]], així com les seves possessions a l'[[Índia]] a excepció de cinc places. A Amèrica li cedeix [[Canadà]], els territoris a l'est del [[riu Mississipí]] (excepte [[Nova Orleans]]), [[Illa de Cap Bretó]], [[Dominica]], [[
* Gran Bretanya obté d'[[Espanya]] la [[Florida]], les colònies a l'est i sud-est del Mississipí.
* Espanya obté de França la [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] i de la Gran Bretanya la devolució del port de [[l'Havana]] i de la ciutat de [[Manila]] (Filipines), ocupades durant la guerra .
* França conserva l'
* [[Portugal]] obté d'Espanya la devolució de la [[
El [[15 de febrer]] es va signar el [[Tractat de Hubertusburg]]{{CC|data=juliol de 2013}} que va confirmar a [[Silèsia]] com possessió prusiana i convertint a aquesta última en potència europea.
== Antecedents a la signatura de la Pau de París ==
Al llarg del [[segle XVIII]], la política traçada per [[Anglaterra]], que es proposava aconseguir una lluita implacable contra [[França]] fins a esclafar la seva marina i provocar la pèrdua de les seves [[colonialisme|colònies]], se suspenen alguns anys amb l'efímer [[Tractat d'Aquisgrà (1748)|Tractat d'Aquisgrà]], el [[1748]]. [[Conquesta austriacista de Menorca|Menorca
Els problemes entre les colònies angleses i franceses continuava, i també cal recordar que França patia el constant atac dels nombrosos velers corsaris que estaven protegits per la Corona Britànica. Només en alguns mesos, el [[1755]], els pirates van capturar 6000 mariners francesos i 300 vaixells mercants.
Línia 44:
Refugiat en el convenciment de la superioritat marítima d'Anglaterra, el cap del gabinet parlamentari anglès, Newcastle, va perdre el sentit exacte de la situació i no va protegir les possessions mediterrànies. Va donar per fet que una flota de dotze velers, armada febrilment a [[Toló]], es dirigiria a l'Atlàntic. Aquesta suposició era incomprensible, doncs el cònsol anglès a [[Gènova]], Birtles, va enviar el febrer un informe comunicant als seus superiors que aquesta força, destinada a atacar Menorca, estaria llesta a la primavera.
Es tractava d'assaltar l'illa de Menorca mitjançant un cop de mà, abans que Anglaterra pogués organitzar la seva defensa i reunir la seva flota del Mediterrani. L'èxit de tal empresa podria beneficiar l'aliança amb [[Espanya]] i perjudicar els interessos d'[[Anglaterra]].
== Referències ==
{{referències}}
{{esborrany d'història}}
|