Calendari hebreu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint pronoms (1) |
m Corregeix errors lingüístics |
||
Línia 18:
El [[mes]] del calendari hebreu es basa en el cicle que realitza la Lluna en fer un gir complet al voltant de la Terra, captant des del nostre planeta 4 diferents estats principals de la Lluna: [[Lluna nova]], [[Fase lunar|Quart creixent]], [[Lluna plena]] i [[Quart minvant]]. Aquest cicle dura aproximadament 29 dies i mig. Els antics hebreus en sabien calcular la duració exacta, estimant conforme als seus coneixements astronòmics que el viatge del [[satèl·lit natural|satèl·lit]] al voltant del planeta Terra tenia una duració de "29 dies, 12 hores i 793/1080 parts d'hora" (és a dir, 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 3,33 segons), essent el seu error de càlcul de mig segon. Com que la quantitat de dies en un mes havia de ser exacta, el calendari hebreu va estipular mesos de 29 i 30 dies intercalats.
Al final d'un mes hebreu, la Lluna resta completament a les fosques i ens és invisible. En començar el quart creixent, es comença a veure, amb prou feines, la lluna com una falç finíssima, que desapareix en l'horitzó minuts després de la posta de Sol: és el començament del mes hebreu. Amb el transcurs dels dies, la part il·luminada de la Lluna que s'aprecia des de la Terra creix gradualment fins a arribar al pleniluni, que marca exactament la meitat del mes. A partir d'aquí, la Lluna torna a empetitir-se durant els dies següents fins a desaparèixer per complet, culminant així el mes del calendari hebreu.
Els noms dels mesos hebreus, tal com els coneixem en l'actualitat, tenen els seus orígens en l'antiga Babilònia, d'on foren adoptats pels jueus allí desterrats pel rei [[Nabucodonosor II]], exili que durà 50 anys ([[586 aC]] - [[536 aC]]). Més antigament, els mesos eren denominats tan sols per l'ordre numèric, començant en la primavera (boreal) pel primer mes, [[nissan]], i culminant amb el dotzè, [[Adar]]. Al [[Pentateuc]] es menciona Nissan com el primer mes de l'any en haver estat aquell en què el poble d'[[Israel]] s'alliberà de l'esclavitud dels [[faraó|faraons]] d'Egipte: ''"Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l'any"'' (Éxode 12:2). Altres noms de mesos anomenats en determinats llibres de la Bíblia, especialment en el [[Primer dels Reis|Llibre dels Reis]], com el ''"mes de Ziu"'' (1 Reis 6:37), o ''"el mes de bul, que és el mes vuitè"'' (1 Reis 6:38), i també ''"el mes d'etanim, que és el mes setè"'' (1 Reis 8:2), foren segurament presos dels mesos [[fenicis]], ja que són anomenats en el context de les relacions comercials entre el [[rei Salomó]] i el Rei [[Hiram I]] de Fenícia. Els noms babilònics, que han arribat fins als nostres dies, apareixen per primera vegada en el [[Llibre d'Ester]] i en els llibres d'[[Llibre d'Esdres|Esdres]] i [[Llibre de Nehemies|Nehemies]], i foren adoptats així mateix per altres idiomes, com el [[turc]] modern (''Nisan'' = Abril; ''Temuz'' = Juliol; ''Eylül'' = Setembre).
| |||