Luz (revista): diferència entre les revisions

| tancament = 1898

}}

Va destacar per les col·laboracions de grans artistes contemporanis locals i estrangers; i les publicacions de números especials dedicats a figures rellevants com el número 5 de la segona època dedicat a [[Puvis de Chavannes]].

 

==Ideologia==

Aquest format característic, va contribuir a la seva identificació amb una exquisidesa decadent de forma immediata. Això també va fer que es reforcés i consolidés la identificació del [[modernisme]] i el [[decadentisme]], i a la vegada es va considerar com una excentricitat, prestant-se millor que el vitalisme ibseniano-nietzscheà a la paròdia. <ref name=Molas> Molas, Joaquim (Dir.), "Història de la literatura catalana. Part Moderna, Vol. VIII" , Editorial Ariel S.A., Barcelona, 1987. Pàgina 103. </ref> El 1898, representa un any clau per al modernisme, en que es produeix una dicotomia entre els corrents vitalista i decadentista. A més aquesta data coincideix amb la desaparició de diverses figures fonamentals dins del decadentisme, així com el simbolisme, com [[P. Puvis de Chavannes]], [[S. Mallarmé]] o [[G. Moureau]]. Això influirà directament en els continguts de la revista que arribarà a dedicar fins i tot números sencers a aquestes personalitats, com el cas de [[Puvis de Chavannes]]. <ref name=Gras> Gras Valero, Irene: El Decadentisme a Catalunya: Interrelació entre Literatura i Art. Cap.II "El Decadentisme a Catalunya" Universitat de Barcelona, 2009. pàg. 166.</ref>

[[Miquel Utrillo]] en la presentació de la segona etapa fa les següents declaracions: "''como está en nuestra misma esencia (el modernisme) simpatizar con todo cuanto se haga en Arte, nunca atacaremos despiadadamente a los que, dentro o fuera de España, nos hayan iluminado con algún nuevo destello, por tenue que sea''". <ref name=Utrillo> ,A. L. de Barán (Miquel Utrillo), Arte Joven. “Luz”, 2ª època, número 1 (2ª setmana d’octubre de 1898), pàg. 2. </ref>

Amb aquestes paraules deixa entreveure clarament que altres publicacions amb les seves crítiques dels simbolistes sí que han traït el principi fonamental del modernisme, a més Utrillo afegeix que s’està referint a uns recents atacs contra [[Mallarmé]] i [[Paul Verlaine|Verlaine]]. Encara que no esmenta ningú, és indubtable que fa referència a l’article de [[Pérez Jorba]] a la revista [[Catalònia]].<ref name=Molaas> Molas, Joaquim (Dir.),Op. Cit. Pàgina 111. </ref> A partir del número 8 de la segona època, la revista canvia de direcció quan passen a ser-ne els redactors principals els joves escriptors [[Eduardo Marquina]] i [[Luis de Zulueta]], introduint el vitalisme com a fil conductor de la publicació. Aquest canvi progressiu és present en el mateix número 8 amb un poema vitalista de Marquina, que encara s’alterna amb traduccions de Verlaine; al número 9 ja apareixen dos poemes vitalistes, un de Marquina i l’altre de Zulueta; al 10, un llarg poema de Marquina “La canción triunfal de las idees”; l’11 comença amb un fragment de l’antisimbolista ¿Qué es el arte?, de Tolstoi, i dos poemes de Marquina i Zulueta; el 12 s’obre amb un comentari sobre el mateix llibre de [[Tolstoi]], al qual s’afegeixen dos poemes novament de Marquina i Zulueta, i el debut literari d’un amic d’aquests, [[Josep Pijoan]], amb un escrit de caire nietzschià “Canto de Prometeo delante de la llama de la Vida”.<ref name=Molaaas> Molas, Joaquim (Dir.),Op. Cit. Pàgina 113. </ref>