Edat d'Or neerlandesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Estructura social: better image: hi-res |
m Bot: corregint puntuació (2) |
||
Línia 62:
A causa del seu clima de tolerància intel·lectual, la República atreia científics i altres pensadors d'arreu d'[[Europa]]. Especialment la cèlebre [[universitat de Leiden]] (establerta el [[1575]] pel ''[[Stadhouder]]'' neerlandès, [[Guillem I d'Orange-Nassau|Guillem I d'Orange]], en senyal d'agraïment per la resistència ferotge de Leiden contra [[Espanya]] durant la Guerra dels Vuitanta Anys) es convertí en un lloc de reunió per a aquests intel·lectuals. Per exemple, el filòsof francès [[René Descartes]] va viure a Leiden des de 1628 fins a 1649.
Els advocats neerlandesos varen ser famosos pel seu coneixement de la llei internacional [[Llei del mar|del mar]] i [[dret mercantil]]. [[Hugo Grotius]] (1583-1645) establia els fonaments del [[dret internacional]]. Varen inventar el concepte dels ''mars lliures'' o ''Mare liberum'', que era feroçment disputat per [[Anglaterra]], el principal rival dels neerlandesos per al domini del comerç mundial. També varen formular lleis per als conflictes entre nacions recollits al seu llibre ''[[De iure belli ac pacis]]'' (''Lleis de guerra i pau'')
[[Fitxer:Antoni van Leeuwenhoek.png|thumb|upright|[[Antonie van Leeuwenhoek]]]]
Línia 78:
La força principal darrere dels nous desenvolupaments es va formar per la ciutadania, sobretot a les províncies occidentals: abans que res a [[Comtat d'Holanda|Holanda]], en menor dimensió a [[Zelanda]] i [[Província d'Utrecht|Utrecht]]. Si a d'altres països els rics aristòcrates sovint es convertien en patrons d'art, la poca presència d'aquesta figura fou substituïda pels comerciants rics i pels patricis.
Els centres d'activitat cultural eren les milícia de ciutat (neerlandès: ''[[schutterij]]'') i [[cambres de retòrica]] (neerlandès ''rederijkerskamer''
=== Pintura ===
| |||