Educació musical: diferència entre les revisions

Alguns exemples de cançons per a nens petits son els que podeu trobar al llibre TAT ( recull de moxaines,jocs i cançons per a infants).

Comencem a cantar alguna cançó i després de la primera estrofa , ens parem y observem els nens somrient i convidant-los amb la mirada. Hem de crear una corrent que ens uneixi al nen. Ens esperem 3, 5, 10 segons, no hem de tenir por de el silenci, no tinguem pressa en començar de nou, el nen esta “treballant”"treballant". Així unes quantes vegades amb intervencions cantades i moments de silenci. És un manera de estimular els nens a despertar la seva atenció, interès, ganes de comunicar.

Abans o després en els moments de silenci es produirà alguna intervenció vocal del nen. En aquest moment l’adultl'adult podria reproduir els sons produïts per el nen i esperar. Es repetirà l'experiència en els dies següents així l’adultl'adult s’adonaràs'adonarà que els sons produïts per el nen no són casuals, si no que tenen el sentit de “resposta”"resposta", una primera manera de diàleg que continuarà i s’enriquiràs'enriquirà amb el temps. Aquestes primeres vocalitzacions del nen en forma de resposta a l’adultl'adult són més freqüents si la mare a cantat més durant la gestació .

Els cants poden ser sense utilitzar paraules si no síl•labessíl·labes, per exemple,{pam} o {ma}, la presència o absència de paraules en la cançó de l’adultl'adult no influeix en la riquesa i varietat de respostes del nen.

Existeixen moments del dia, tant familiars com a l’escolal'escola infantil, en els que el cant és entreteniment, és joc. Cantem quan estem dinant, durant el bany, quan el canviem, etc.. afavorint en el nen amb el segon llenguatge que per ell és com un altre manera de comunicar-se .

El cant es un declaració única, que sol•licitasol·licita una implicació simbòlica, sobretot mitjançant les estructures ritme -melòdiques i de la actitud de qui interpreta el cant. Però els nens memoritzen més aviat la melodia, reconeixen els cants i manifesten la seva preferència. La repetició i la variació, que la estructura de d'un cant acostuma a tenir, crea unes expectatives que en el seu moment esse satisfan amb la repetició o renovant el plaer amb la variació.

Un altre manera de participació dels nens és la de cantar portant-los en braços i jugant . Es poden fer jocs de moviment, per exemple portant-los cap amunt i cap sota, dona tombarelles, saltets, etc. Els moviment poden ser suggerits per els cants.

Els cants també es presten a jocs de intensitat i de velocitat. Aquestes variants són més eficaces i diverteixen més als nens si ens movem en la habitació segons la velocitat amb la que es canta. Un altre possibilitat és la de interrompre amb aire misteriós abans de d'una paraula o de d'un vers, potser l’ultimal'ultima estrofa, i després cantar ràpid amb aire divertit.

Aquestes variants propostes haurien de ser realitzades amb cançons que els nens ja coneguin, així les variacions els sorprendran i per tant es divertiran. Un altre tipus de intervenció potser canviant les paraules de d'una cançó coneguda, i fer cançons per cada moment del dia, el moments del bany, de anar a dormir, etc.

La história serveix per ser escoltada, encara que els nens quan comencen a saber-la bé, intervenen robant al narrador alguna frase, especialment la més característiques de alguns personatges (el llop, l’avial'avia, la balena, el gripau, etc.) i que han memoritzat molt bé.

Des dels dos mesos cap endavant, es podran escoltar moltes vocalitzacions i notar com aquestes es diferencien des dels sis mesos cap endavant: hi haurà les que es constitueixen per síl•labessíl·labes repetitives i aquelles constituïdes per sons de diferents altures (preparació del cant).

Dels dos anys cap endavant serà més fàcil sorprendre als nens. Mentre ells repeteixen vocals o síl•labessíl·labes cantant sobre pocs sons, moltes vegades mentre fan alguna cosa (una nena juga, fa construccions ...); són invencions cantades de vegades en forma d'un llarg monòleg molt repetitiu, de vegades en forma de frases que s’acompanyens'acompanyen o descriuen les accions realitzades en aquell moment.

És important sol•licitarsol·licitar als nens perquè així inventin, és a dir, s'expressin lliurement manifestant, i desenvolupant, la capacitat de dominar, i per altra banda, els sons de la nostra escola, així com els mòduls melòdics del nostre sistema musical.

Aquestes intervencions poden posar-se en marxa també a través d'una activitat col•lectivacol·lectiva en forma de diàleg:

Cap als dos anys i mig els nens comencen a jugar amb les paraules i a entretenir-se en canviar-les quan canten, sobretot si aquest joc ja l’hanl'han fet educadors o pares. Aquí es tracta sobretot d'una capacitat lingüística, més encara si es busquen també les rimes però també està en joc una capacitat musical perquè cal respectar l'estructura rítmica de la frase.

Una cançó que s'utilitza generalment per picar de mans seguint el ritme de la tornada i que també es pot utilitzar per inventar noves estrofes és “La"La foca Marisol”Marisol". Podem canviar l'animal, el lloc, l'acció i / o tornada. Aquestes variacions estimulen molt la intervenció dels nens