Av: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
El nom d'aquest mes no apareix a la [[Bíblia]]. La seva atestació més antiga és del [[Talmud]], en el segle III de l'era comuna.
 
És un mes considerat de mala [[sort]] i patiment perquè moltes de les desgràcies del poble jueu van tenir lloc durant els seus trenta dies: el Temple de Jerusalem fou destruït dues vegades el dia nou d'aquest mes (la primera vegada fou el 586 abans de l'era comuna i la segona vegada el 70 de l'era comuna), a més a més, fou en el mes d'ab de l'any 3893 (135 de l'era comuna) que caigué el darrer baluard jueu de la [[revolta_de_Bar_Kokhebà|rebel·lió d'en Bar-Coquebà]] (מֶרֶד בַּר־כוֹכְבָּא) contra els romans, la fortalesa de [[Betar]] (בֵּיתָר), que fou destruïda (els romans fins i tot prohibiren als jueus que n'enterressin els morts durant un espai de set anys). El set d'ab del 1492 de l'era comuna -segons el còmput, però, el nou d'ab-, els jueus foren expulsats de la Península Ibèrica per una ordre dels anomenats Reis Catòlics i el nou d'ab del 1290 de l'era comuna els jueus foren expulsats per gairebé quatre-cents anys del regne d'Anglaterra.
 
Malgrat aquest fet, el quinze d'ab se celebra una festa menor jueva, la festa del [[Tu_beAv|Tu be-Ab]], considerada antigament una de les festes més alegres de l'any; modernament, és una festa en el transcurs de la qual queden proscrites les manifestacions de dol. Aquesta festa també es considera tradicionalment com un dia especialment propici per a la celebració de noces. El [[Tu_beAv|Tu be-Ab]] marcava tradicionalment l'inici de la verema. EnEl el15 [[Tu_beAv|Tud'ab be-Ab]]de l'any 3908 (148 de l'era comuna), els romans donaren permís als jueus perquè enterressin els ossos dels caiguts a [[Betar]].