Av: diferència entre les revisions

És un mes considerat de mala [[sort]] i patiment perquè moltes de les desgràcies del poble jueu van tenir lloc durant els seus trenta dies: el Temple de Jerusalem fou destruït dues vegades el dia nou d'aquest mes (la primera vegada fou el 3174 -el 23 de juliol del 586 abans de l'era comuna-, i la segona vegada el 3830 -l'any 70 de l'era comuna-),; a més a més, també fou en el mes d'ab de l'any 3893 (135 de l'era comuna) que caigué el darrer baluard jueu de la [[revolta_de_Bar_Kokhebà|rebel·lió d'en Bar-Coquebà]] (מֶרֶד בַּר־כוֹכְבָּא) contra els romans, la fortalesa de [[Betar]] (בֵּיתָר), que fou destruïda (els romans fins i tot prohibiren als jueus que n'enterressin els morts durant un espai de set anys). El set d'ab del 5252 (el 2 d'agost del 1492 de l'era comuna) -segons el còmput, però, avui més estès, fou el nou d'ab-, elsfou la data límit donada als jueus forenperquè expulsatssortissin de la Península Ibèrica perpel unadecret d'expulsió ordresignat delspels anomenats Reis Catòlics, ide manera que el vuit d'ab del 5252 (o, segons el còmput, el 10 d'ab, el tres d'agost) ja no hi podia haver cap jueu en territori peninsular. El nou d'ab del 5050 (el 18 de juliol del 1290 de l'era comuna) els jueus foren expulsats per gairebé quatre-cents anys del regne d'Anglaterra i Gal·les per un edicte del rei Eduard I. No fou fins al 1657 que l'Oliver Cromwell va permetre als jueus de tornar-se a establir a Anglaterra.