Haredim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4:
 
== Creences ==
Els haredim es basen en l'observació estricta dels 613 manaments o mitzvot''miçvot'' continguts a la Torà ([[Pentateuc]]). Aquesta xifra té un simbolisme especial, ja que és la suma de les 365 prohibicions, una per cada dia de l'any, i les 248 prescripcions, corresponents als òrgans tradicionals del cos (segons [[Maimònides]]). Altres corrents afirmen que "beTorah" (a la Torà) té un valor numèric de 613, reforçant el simbolisme de les normes. Aquestes normes s'haurien instituït en temps de [[Moisès]] i els haredim afirmen ser el poble que les ha continuat observant sense ruptures temporals, enfront d'altres grups del judaisme que ells perceben com apartats o desviats.
 
Per als debats ètics que puguin sorgir, per tractar-se de situacions no contemplades a les normes, s'encoratja la consulta al rabí local i obrar segons els precedents de les lleis jueves (''[[halacà]]''), que busquen respectar la tradició i es basen en un sistema de precedents per justificar qualsevol innovació.
Línia 13:
 
== Grups de haredim ==
El moviment haredí no és homogeni. Es divideix en dues grans tendències, els hassidim i els mitnagdim ("els contraris, els oponents"). Els hassidim exploten les emocions i el [[misticisme]] per aconseguir la màxima unió amb Déu a la vida terrenal i estan dirigits per un rabí, sovint hereditari, que actua com a líder de la comunitat. Hi ha diversos subgrups hassidites. Els mitnagdim consideren que només l'estudi i la vida intel·lectual poden apropar l'home a la divinitat i porten un estil de vida molt més auster. S'agrupen al voltant dels caps de la yeshivot''iexivà'' (pl.: ''iexivot'') o escola d'estudi i mantenen una línia d'actuació molt similar malgrat les distàncies geogràfiques.
 
S'aprecien diferències entre els haredim d'origen aixquenazita (la majoria) i els d'origen [[sefardita]], considerats més progressistes. Els sefardites recolzen més la implicació en la vida política, especialment la d'Israel,<ref>Gershon Weiler, La tentation théocratique, Calman-Levy, 1991.</ref> arribant fins i tot a crear partits propis, com el Mizrahi.