Afegides referències i petits canvis..
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegides referències i petits canvis.. |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:PFLP-group-1969.jpg|thumb|Guerrillers del [[Front Popular per a l'Alliberament de Palestina]] al 1969]]
La '''guerra de guerrilles''' o, en català antic, '''guerra guerrejada'''<ref name="recerca"/> és un tipus de [[guerra|confrontació]] en què uns irregulars dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un [[exèrcit]], [[policia]] o, de vegades, altres forces insurgents. Aquestes accions poden ser independents o part d'una [[estratègia]] militar més gran.<ref name="britannica">{{citar web |url=http://global.britannica.com/EBchecked/topic/248353/guerrilla-warfare |títol= guerrilla warfare |consulta=26/07/2013 | editor= Encyclopædia Britannica | llengua=anglès}}</ref>
Les accions de la guerra de guerrilles es caracteritzen per no seguir els fronts de combat delimitats sinó per un tipus d'accions més assimilables al [[sabotatge]]: escaramusses, ràtzies, falses alarmes...<ref name="recerca">{{citar web |url=http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/081014-tambors-de-guerr.jsp |títol= Tambors de guerra |consulta=26/07/2013 | editor= recerca en acció / Xavier Renedo | llengua=català}}</ref>
La guerra de guerrilles es practica en situacions en les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontació armada tria aquesta forma de confrontació en situacions en què el control del territori està garantit per el bàndol dominant.
Linha 9 ⟶ 11:
El [[segle XX]] va veure el naixement de l'anomenada guerrilla urbana.
Al llarg de la història als guerrillers se'ls ha anomenat de moltes maneres: rebels, irregulars, insurgents, [[maquis]], [[partisans]], [[mercenaris]]...<ref name="britannica"/> Alguns casos en concret de guerrillers són els [[fedayin]] (d'[[Algèria]]), els [[muyahidin]] (dels països àrabs) o els macheteros (d'[[Uruguai]]).
== Referències ==
{{Referències}}
== Vegeu també ==
|