Diferència entre revisions de la pàgina «Ortografia natural»

m
cap resum d'edició
m
m
{{FR}}
{{expert}}
{{inacabat}}
[[Fitxer:Ortografiacatala.jpg|thumb|right|DinsConfondre l'ortografia'bou'' natural,i no''vou'' esal marquencatalà diferènciesoriental entreés laun "b"error<br>d'ortografia iarbitrària, "v"però jano<br>d'ortografia que corresponen al mateix so-grafia‎natural]]
 
L''''ortografiaOrtografia natural''' és diu de l'estadi de coneixement ortògràfic de l'infant que sap separar correctament els mots i representa els [[fonema|fonemes]] per signes correctes o equivalents.<ref>Joan Mallart i Navarra, ''Didàctica de la llengua, Volum 3 de Diccionaris d'especialitat'', Edicions Universitat Barcelona, 2001, pàgines 126, ISBN 9788476023525</ref> S'oposa a l’'''ortografia arbitrària,''' que es la que es fa segons les regles i eccepcions que vigeixen, o bé l'[[ortografia]] al sentit comú.<ref>Joan Mallart i Navarra, ''íbidem''</ref>
 
==Definició==
Al moment que comença a aprendre a escriure, l'infant aplica de manera natural i espontànea [[grafema|grafemes]] que associa amb els sons de la llengua que entèn al seu entorn, en un estadi al qual encara no coneix o domina totes les convençions de l'[[ortografia arbitrària]] segons les regles d'una llengua a la qual per diferents raons,sempre els mateixos fonemes no s'escriuen sempre de manerala diferent.mateixa manera.
Exemples d'ortografia natural en català oriental: ''trevall'' per treball, ''abuca'' per abocar.<ref name = AG>Alexandre Galí, citat per: Pere Solà (redacció), ''Actes de les 5enes Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans: Vic, del 31 de març al 2 d'abril de 1982'', Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1984, pàgina, ISBN 9788460034100</ref>
 
{|border="2" cellspacing="2" cellpadding="2" style="text-align: centre;"
|----
!colspan=7| Errors d'ortografia natural segons Alexandre Galí<ref name = AG /><br />
|----
||||tipus||exemple d'error||ortografia correcte
|----
||'''1<sup>a</sup> categoria'''|| Transposició ||''prota''||porta
|----
||||Omissió||''cata''||canta
|----
||||Alteració de signes inequívocs ||''danda''||banda
|----
|| ||Adició||''portatava''|| portava
|----
||'''2<sup>a</sup> categoria'''|| Enganxament ||''ala cuina''||a la cuina
|----
|| ||Trencament||''a quella''|| aquella
|----
||'''3<sup>a</sup> categoria'''|| Gu/g ||''gerra''||guerra
|----
|| ||Qu||''acella''|| aquella
|----
||'''4<sup>a</sup> categoria'''||rr/r ||''caro''||carro
|----
|}
 
==Una fase al desenvolupament piscològic==
Per adquirir aquest primer estadi de l'escriptura, és important que l'infant hagi atenyit un estadi de desenvolupament de la discriminació auditiva suficient i que coneix la pronuncia correcta. Aquest darrer pot ser difícil quan surt d'una família a la qual no parla la llengua de l'ensenyament o un dialecte força diferent. És un des arguments majors per a organitzar una [[educació infantil]] amb una [[Immersió lingüística|immersió]] de qualitat, obligatòria des de molt jove, per tal d'evitar retards quan passa a l'[[escola primària]]. L'educació infantil fomenta entre altres, l'integració d'immigrants i pot contribuir considerablement a la prevenció de retards pedagògis més difícils per recuperar més tard.<ref>''Sprachentwicklung und Sprachförderung - Grundlagen für die pädagogische Praxis'', ''Kindergarten Heute'', número temàti, Freiburg, Herder, 2004, ISBN 978-3-451-00098-0 (en català: ''Desenvolupament de la llengua i foment de la llengua: principis de la pràctica pedagògica'' número especial de ''Educació infantil avui'')</ref>
 
Es considera en termes generals que els errors d'ortografia natural han de desaparèixer cap als huit o nou anys.La persistència d'errors d'ortografia natural pot ser un [[símptoma]] d'altres problemes: mal domini de la llengua ensenyada, [[dislèxia]], [[sordesa]] parcial (perifèrica: a la orella, central: al cervell), retard de desenvolupament general i altres. Pot necessitar una atenció [[logopèdia|logopèdica]], [[psicologia|psicolòlgica]], [[pedagogia|pedagògica]] o medical.
Com que l'idea d'una escriptura fonètica (un so = un grafema), és impossible com que la pronuncia de la llengua es canvia el temps i a l'espai (variants d'accent) i cal una convenció arbitrària, per tal de mantenir la unitat de la llengua.
 
==Desformació ideològica==
A certs països, com l'[[Alemanya]], per raons d'[[ideologia]] pedagògica a la segona meitat del [[segle XX]], cert pèrits van pretendre que calia respectar l'espontaneitat dels nens i que la creativitat de l'expressió era més important que el domini de l'ortografia. Aquesta arribaria per si mateixa amb el temps. L'entrenament enutjós de l'ortografia arbitrària hauria sigut una cosa passada de moda. Estudis científics més recents van demostrar que això no és pas el cas i que, ans al contrari si s'espera massa temps abans de corrigir el nen, els grafemes erronis es fixen al cervell. El desaprenentatge d'habituds encastades esdevé cada dia més difícil. L'adquisició de l'ortografia es compara a l'aprenentatge d'un instrument de música o d'un esport al qual es preferable d'aprendre els moviments correctes des de l'inici. La repetició i l'entrenatge interminable, fins que el moviment es fa correctament semblen les úniques vies efectiues. Per sort, la pedagogia moderna va desenvolupar moltes eines per tal d'amenitzar-lo. El que sí que no funciona es donar copets als dits o castigar el nen que fa un error en posar-li orelles d'ase al cap.<ref>''Die Recht Schreip-Katerstrofe: Warum unsere Kinder nicht mehr richtig schreiben lernen'', ''[[Der Spiegel]],'' 2013, número 25, pàgina 96 ss. (En català: ''La quatàstrofa de lort o crafia: per què els nostres nens ja no aprenen a escriure com cal)''</ref>
 
==Ortografia natural i reforma de l'ortografia==
Es considera en termes generals que els errors d'ortografia natural han de desaparèixer cap als huit o nou anys.
L'idea d'una escriptura fonètica (un so = un grafema), sembla atractiu però a la pràctica és impossible a realitzar: la pronuncia de la llengua es canvia al temps i a l'espai (variants d'accent) i cal una convenció arbitrària, per tal de mantenir la unitat de la llengua. Segons les llengües, quan la diferència entre l'ortografia i la pronúncia s'exacerba, grups comencen a actuar per una [[reforma lingüística]]. Ja al [[segle XIX]] [[George Bernard Shaw]] en una [[paròdia]] sobre les irregularitats de l'[[anglès]] proposà de canviar l'ortografia de ''fish'' en ''[[ghoti]].'' Altres tenen a reconèixer l'[[etimologia]] i preféreixen ''philosophia'' a filosofia.
 
Reformar o no reformar, tal era també la qüestio que [[Pompeu Fabra i Poch]] es posava quan el 1913 l'[[institut d'Estudis Catalans]] publicà les ''[[Normes ortogràfiques]]''. No tots van acceptar el reemplaçament de l'antic ''ab'' per ''amb'', la supressió del dígraf ''ch,'' reemplaçat segons els casos per un ''c'' o per un ''x'' o ''tx'' i que només subsisteix en cognoms (Bosch, Llach).<ref>[[Pompeu Fabra i Poch]], «Lletres i dígrafs», ''Gramàti cacatalana'', Barcelona, [[Institut d’Estudis Catalans]], 1995, pàgines 10, ISBN 84-7283-290-2</ref> Un grup d'antinormistes el 1915 van crear [[Acadèmia de la Llengua Catalana]] per a proposar sense èxit una ortografia alternativa.<ref> [http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1299697 «L'obra de Pompeu Fabra»], ''[[Vilaweb]],'' 23 de maig de 2005</ref> El debat continua fins a avui.<ref>Josep Maria Albijes i Olibart, [http://www.albaiges.com/eulogologia/ortografiasintaxis/proc.htm «Projecte de reforma ortogràfica de la llengua catalana»]</ref>
 
==Fonts==
;Bibliografia
*[[Alexandre Galí i Coll]], ''L'ensenyament de l'ortografia als infants'', Barcelona, Barcino, 1926, reedició 1971, 74 pàgines , ISBN 9788472265455
 
 
;Referències
{{Referències|2}}
 
[[Categoria:Ortografia]]
101.626

modificacions