Marina romana d'Orient: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ Ref |
+ Ref |
||
Línia 13:
La marina bizantina, com el mateix [[Imperi Romà d'Orient]] o l'[[Imperi Bizantí]], van ser la continuació de l'[[Imperi Romà]] i les seves institucions. Després de la [[batalla d'Actium]] el 31 aC, i a causa de l'absència de qualsevol tractat extern a la [[Mediterrània]], la [[marina romana]] va realitzar gran quantitat de funcions de vigilància i escorta. Massives batalles navals, com les ocorregudes durant les [[Guerres Púniques]], ja no es van produir, i la flota romana es va compondre llavors de [[vaixells]] relativament petits, que es van adaptar millor a les seves noves tasques. Al voltant del [[segle IV]], les flotes permanents dels romans havien disminuït, de manera que quan les flotes dels emperadors rivals [[Constantí el Gran]] i [[Licini I]] es van enfrontar el 324, es trobaven compostos en gran mesura dels vaixells de nova construcció o confiscats de les ciutats portuàries del [[Mediterrani]] oriental. No obstant això, les guerres civils dels segle IV i V, van impulsar una reactivació de l'activitat naval, amb flotes que es van emprar principalment per al transport dels exèrcits. Gran part de les forces navals van seguir sent emprades a la Mediterrània occidental durant el primer quart del segle V, especialment en el Nord d'Àfrica, però el domini de Roma a la Mediterrània va ser impugnat quan Àfrica va ser envaït pels [[vàndals]] en un període de quinze anys.
El nou [[regne vàndal]] de [[Cartago]], sota el poderós rei [[Genseric]], immediatament va llançar atacs contra les costes de la península itàlica i [[Grècia]], fins i tot va saquejar i va conquerir [[Roma]] el 455. Els atacs vàndals van continuar sense parar les següents dues dècades, tot i els repetits intents romans per derrotar-los. L'Imperi Occidental es trobava impotent, la seva marina de guerra es va reduir a gairebé res, però els emperadors d'orient podrien recórrer als recursos i coneixements navals de la Mediterrània oriental. No obstant això, la primera expedició oriental del 448 no va anar més enllà de [[Sicília]], i el 460 els [[vàndals]] van destruir una flota de l'armada occidental a [[Cartagena]], [[Hispània]]. Finalment, el 486, una gran expedició de l'orient va ser feta sota [[Basilisc]], suposadament formada per 1.113 vaixells i 100.000 homes, però va fallar estrepitosament. Prop de 600 vaixells es van perdre a causa dels incendis dels [[vaixells]], i el cost financer de 130.000 quilos d'or i 700 lliures de plata van posar prop de la fallida a l'imperi.<ref>{{
==Segle VI - Justinià restaura el control sobre la Mediterrània ==
|