Vicenç Albert Ballester i Camps: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Vicenç Albert Ballester i Camps''' ([[Barcelona]], [[1872]] - [[el Masnou]], [[1938]]) fou un actiu [[Catalanisme|nacionalista]] [[catalans|català]], considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera [[estelada]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Ymbert|nom=autors, Agustí Alcoberro i Pericay ... [et al.] ; direcció científica, Jordi Casassas i|títol=Atles del catalanisme|pàgines=167|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=2012|isbn=978-84-412-1952-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a ed.}}</ref> . Era fill de Vicenç Ballester, veí de Calaf (Anoia) i de Cristina Camps, veïna de Lleida, on la família tenia terres i molins fariners. Des de jove es vinculà a la vil·la del Masnou, primer per motius laborals i posteriorment per lligams familiars. Inicià els seus estudis per a fer la carrera de Marina i l'any 1890, als divuit anys, ja feia pràctiques a la marina de vela del Masnou. Al cap de quatre anys, el 1894, va obtenir el certificat de pilot mercant, amb la qual cosa podia navegar com a capità. Tot i així, la seva carrera a la marina mercant es truncà per motius de salut, sembla ser que degut a problemes ossis en un dels seus genolls. Això no impedeix, però, que l'any 1898, quan es declara la independència cubana, Ballester es trobi en aquesta illa del Carib.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=
El [[1918]], un cop acabada la [[Primera Guerra Mundial]], fou un dels impulsors del [[Comitè Pro Catalunya]], que volia donar difusió a l'esforç dels [[Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial]] per tal de demanar a la [[Societat de Nacions]] que donés suport la independència de [[Catalunya]]. Va donar suport a la campanya exterior d'[[Estat Català]] i [[Francesc Macià]], tot i que fou crític amb la [[invasió des de Prats de Molló]]. Fou des del [[1924]] el darrer president d'[[Unió Catalanista]], i amb ell es va convertir en partit polític i adoptà l'independentisme com a ideari. Col·laborà amb nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com [[Ressorgiment]] de [[Buenos Aires]] i [[La Nova Catalunya]] de [[l'Havana]]. Greument malalt, va morir poc abans de finar l'[[ocupació franquista de Catalunya]].
|