Vicenç Albert Ballester i Camps: diferència entre les revisions

'''Vicenç Albert Ballester i Camps''' ([[Barcelona]], [[1872]] - [[el Masnou]], [[1938]]) fou un actiu [[Catalanisme|nacionalista]] [[catalans|català]], considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera [[estelada]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Ymbert|nom=autors, Agustí Alcoberro i Pericay ... [et al.] ; direcció científica, Jordi Casassas i|títol=Atles del catalanisme|pàgines=167|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=2012|isbn=978-84-412-1952-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a ed.}}</ref> . Era fill de Vicenç Ballester, veí de Calaf (Anoia) i de Cristina Camps, veïna de Lleida, on la família tenia terres i molins fariners. Des de jove es vinculà a la vil·la del Masnou, primer per motius laborals i posteriorment per lligams familiars. Inicià els seus estudis per a fer la carrera de Marina i l'any 1890, als divuit anys, ja feia pràctiques a la marina de vela del Masnou.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=161|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref> Al cap de quatre anys, el 1894, va obtenir el certificat de pilot mercant, amb la qual cosa podia navegar com a capità. Tot i així, la seva carrera a la marina mercant es truncà per motius de salut, sembla ser que degut a problemes ossis en un dels seus genolls. Això no impedeix, però, que l'any 1898, quan es declara la independència cubana, Ballester es trobi en aquesta illa del Carib. Al tornar al Masnou començà a treballar en una empresa de la qual també era soci i que es dedicava a la comercialització del gas acetilè, utilitzat a l'època per a la il·luminació dels carrers.

Un cop establert de forma més estable al Masnou començà a participar en activitats polítiques del catalanisme, sobretot a través de diverses publicacions catalanistes <ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=162|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref>. El 1901 fou membre del [[Foment Autonomista Català]] i cap de [[La Reixa]], i com a tal organitzà els actes de l'[[onze de setembre]] de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana]] i el 1903 fundà la revista [[La Tralla]], on firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Milità a l'[[Associació Nacionalista Catalana]]. Col·laborà també al butlletí del [[CADCI]] i formà part d'[[Unió Catalanista]].