Vicenç Albert Ballester i Camps: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Un cop establert de forma més estable al Masnou començà a participar en activitats polítiques del catalanisme, sobretot a través de diverses publicacions catalanistes <ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=162|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref>. El 1901 fou membre del [[Foment Autonomista Català]] i cap de [[La Reixa]], i com a tal organitzà els actes de l'[[onze de setembre]] de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana]] i el 1903 fundà la revista [[La Tralla]], on firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Milità a l'[[Associació Nacionalista Catalana]]. Col·laborà també al butlletí del [[CADCI]] i formà part d'[[Unió Catalanista]]. L'any 1915 participà en la fundació de l'Escola Mossèn Cinto, de la qual fou president aquell mateix any.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=163|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref>
El [[1918]], un cop acabada la [[Primera Guerra Mundial]], fou un dels impulsors del [[Comitè Pro Catalunya]], que volia donar difusió a l'esforç dels [[Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial]] per tal de demanar a la [[Societat de Nacions]] que donés suport la independència de [[Catalunya]], seguint els postulats del president estatunidenc [[Woodrow Wilson]], que defensava el dret a l'autodeterminació dels pobles.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref> És en aquest comitè que Vincent Albert Ballester va crear la [[bandera estelada]]. Ballester fou un militant catalanista molt actiu i l'any 1923 va ser un dels participants (i posteriorment cronista) de la manifestació de l'onze de setembre, fortament reprimida amb càrregues de sabre, just un dia abans del cop d'estat del general Primo de Rivera.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=164|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref> Va donar suport a la campanya exterior d'[[Estat Català]] i [[Francesc Macià]], tot i que fou crític amb la [[invasió des de Prats de Molló]]. Fou des del [[1924]] el darrer president d'[[Unió Catalanista]], i amb ell es va convertir en partit polític i adoptà l'independentisme com a ideari. Col·laborà amb nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com [[Ressorgiment]] de [[Buenos Aires]] i [[La Nova Catalunya]] de [[l'Havana]]. Greument malalt, va morir poc abans de finar l'[[ocupació franquista de Catalunya]].
== Vegeu també ==
| |||