Diferència entre revisions de la pàgina «Ortografia natural»

m
cap resum d'edició
m
==Definició==
[[Fitxer:Ortografiacatala.jpg|thumb|right|Confondre ''bou'' i ''vou'' al català oriental és un error<br>d'ortografia arbitrària, però no<br>d'ortografia natural]]Al moment que comença a aprendre a escriure, l'infant aplica de manera natural i espontànea [[grafema|grafemes]] que associa amb els sons de la llengua que entèn al seu entorn, en un estadi al qual encara no coneix o domina totes les convençions de l'ortografia oficial amb les arbitrarietats de les regles d'una llengua a la qual els mateixos fonemes no s'escriuen sempre de la mateixa manera.
Exemples d'ortografia natural en català oriental: ''trevall'' per treball, ''abuca'' per abocar.<ref name = AG>Alexandre Galí, citat per: Pere Solà (redacció), ''Actes de les 5enes Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans: Vic, del 31 de març al 2 d'abril de 1982'', Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1984, pàgines 311-312, ISBN 9788460034100</ref> Una bona ortografia natural és un indici que l'infant sap distingir tots els sons d'una parauala i en bon ordre, una habilitat indispensable per a aprendre l'ortografia correcte. Faltes d'ortografia natural, és a saber l'escrit no correspón fonèticament al so de la paraula, per exemple ''prota'' en lloc de ''porta'', són un senyal de llacunes desenvolupamentals o altres problemes.<ref>Helena Alvarado Alonso, [http://www.educat.cat/bloc/?p=2055 «Perfil neuropsicològic de la dislèxia. Un estudi a través de 50 casos»], ''Educat, revista de psicopedagogia'', 13 de maig de 2013</ref><ref>Joan Oller i Mas & Marta Prim i Sabrià, [http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/196427/OllerMasJoanR-ETISa2010-11-1.pdf?sequence=1 ''Desenvolupament d’una aplicació per ajudar a detectar la dislèxia'',] Universitat autònoma de Barcelona, Juliol de 2011, pàgina 7</ref>
 
{|border="2" cellspacing="2" cellpadding="2" style="text-align: centre;"
 
==Desformació ideològica==
A certs països, com l'[[Alemanya]], per raons d'[[ideologia]] pedagògica a la segona meitat del [[segle XX]], certs pèrits van preconitzar que calia respectar l'espontaneitat dels nens i que la creativitat de l'expressió era més important que el domini de l'ortografia. Aquesta arribaria per si mateixa amb el temps. L'entrenament enutjós de l'ortografia arbitrària hauria sigut una cosa passada de moda. Estudis científics més recents van demostrar que això no és pas el cas i que, ans al contrari si s'espera massa temps abans de corrigir el nen, els grafemes erronis es fixen al cervell. El desaprenentatge d'habituds encastades esdevé cada dia més difícil. L'adquisició de l'ortografia es compara a l'aprenentatge d'un instrument de música o d'un esport al qual es preferable d'aprendre els moviments correctes des de l'inici. La repetició i l'entrenatge interminable, fins que el moviment es fa correctament semblen les úniques vies efectiues.<ref>''Die Recht Schreip-Katerstrofe: Warum unsere Kinder nicht mehr richtig schreiben lernen {{de}}'', ''[[Der Spiegel]],'' 2013, número 25, pàgina 96 ss. (En català: ''La gatàstrofa de lort o crafia: per què els nostres nens ja no aprenen a escriure com cal)''</ref> Per sort, la pedagogia moderna va desenvolupar moltes eines per tal d'amenitzar-lo.<ref>Vegeu-ne un exemple: Araceli Salas i Vallespir et alii, [http://www.caib.es/govern/archivo.do?id=1044927. «Pautes i estratègies per optimitzar el procés d’aprenentatge»], ''Protocols de detecció i actuació en dislèxia'', 2010, pàgina 12</ref> El que sí que no funciona es donar copets als dits o castigar el nen que fa un error en posar-li orelles d'ase al cap.<ref>''Die[http://www.onderwijserfgoed.nl/content/met-de-plak-en-de-roe-0 Recht«Met Schreip-Katerstrofe:de Warumplak unsereen Kinderde nichtroe: mehrhet richtigwettelijk schreibenverbod lernenop lijfstraffen»{{denl}}''], ''[[DerDe canon Spiegel]], van het onderwijs'' 2013, número 25Onderwijserfgoed, pàgina 96 ss. (Enen català: ''LaAmb gatàstrofala dellença lorti o crafial’assot: perla quèprohibició elsdels nostrescastigs nens ja no aprenen a escriure com calcorporals)''</ref>
 
==Ortografia natural i reforma de l'ortografia==
 
Reformar o no reformar, tal era també la qüestio que [[Pompeu Fabra i Poch]] es posava quan el 1913 l'[[institut d'Estudis Catalans]] publicà les ''[[Normes ortogràfiques]]''. No tots van acceptar el reemplaçament de l'antic ''ab'' per ''amb'', la supressió del dígraf ''ch,'' reemplaçat segons els casos per un ''c'' o per un ''x'' o ''tx'' i que només subsisteix en cognoms (Bosch, Llach).<ref>[[Pompeu Fabra i Poch]], «Lletres i dígrafs», ''Gramàtica catalana'', Barcelona, [[Institut d’Estudis Catalans]], 1995, pàgines 10, ISBN 84-7283-290-2</ref> Un grup d'antinormistes el 1915 van crear [[Acadèmia de la Llengua Catalana]] per a proposar sense èxit una ortografia alternativa.<ref> [http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1299697 «L'obra de Pompeu Fabra»], ''[[Vilaweb]],'' 23 de maig de 2005</ref> El debat continua fins a avui,<ref>Josep Maria Albijes i Olibart, [http://www.albaiges.com/eulogologia/ortografiasintaxis/proc.htm «Projecte de reforma ortogràfica de la llengua catalana»]</ref> com s'il·lustra també amb la [[plantilla]]: <nowiki>{{Viquipedista e tònica}}</nowiki>{{Viquipedista e tònica}}
<p><p>
 
==Fonts==
;Bibliografia
*[[Alexandre Galí i Coll]], ''L'ensenyament de l'ortografia als infants'', Barcelona, Barcino, 1926, reedició 1971, 74 &nbsp;pàgines , ISBN 9788472265455
 
;Referències
101.622

modificacions