Els '''Epígons ''' (''Epigoni'', Ἐπίγονοι) són els set herois que van fer l'expedició contra [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i van morir allí; deu anys després els descendents del set herois van marxar altre cop contra Tebes per venjar els pares i aquesta lluita es va anomenar "guerra dels epígons" iniciada a petició d'Àdrastos o Àdrast, l'únic supervivent dels set herois. Els noms dels epígons varia segons el relat però el mes comú es [[AlcmaeonAlcmeó (mitologia)|Alcmeó]] (comandant), [[AegialeusEgialeu]], [[Diomedes (fill de Tideu)|Diomedes]], [[PromachusPròmac (fill de Partenopeu)|Pròmac]], [[SthenelusEstènel (fill de Capaneu)|Estènel]], [[ThersanderTersandre]], i [[EuryalusEuríal]]. Els tebans estaven dirigits per [[LaodamesLaodamant]] que va morir, i per part dels epígons va morir [[Agesilau II]]. Per una intercessió sobrenatural de l'èsser [[Tirèsies]], els tebans van evacuar la ciutat i van enviar ambaixadors a negociar la pau. Però els argius que ajudaven als set epígons van ocupar la ciutat i la van arrasar; una part del botí fou enviat a [[Manto (filla de Tirèsias)|Manto]], filla de Tirèsies i un altra a [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. Aquesta gesta fou objecte de diversos poemes tràgics i els set epígons van tenir una estàtua a Delfos.
Com a consqüenciaconseqüencia d'aquests fets llegendaris, epígons fou després el nom donat pels grecs als hereus o descendents, però s'aplicà específicament als fills o néts dels diàdocs, es a dir els primers descendents dels generals d'[[Alexandre el Gran]] que es van repartir l'imperi. Els epígons més destacats són:
