L'entronització del duc d'Anjou com a nou monarca espanyol sota el nom de [[Felip V de Castella]] al novembre de 1700 va fer que al 1702 esclatés la [[Guerra de Successió Espanyola]] quan la Casa d'[[Àustria]] va envair els territoris espanyols a [[Itàlia]]. Al 1703 [[Anglaterra]] i [[Províncies Unides|Holanda]] es van unir a Àustria i es va nomenar l'arxiduc d'Àustria com el nou monarca espanyol, sota el nom de Carles III. Al 1704 Felip d'Anjou va ordenar la reorganització de l'exèrcit: els [[terç]]os espanyols van perdre el seu nom passant a ser anomenats segons la norma francesa, [[regiment]], inicialment amb un [[batalló]], i dos a partir de [[1706]], i els mestres de camp van ser bandejats per donar lloc als anomenats ''colonel'' ([[coronel]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=La revista militar: Periódico de arte, ciencia y literatura militar |volum=vol.9 |url=http://books.google.es/books?id=ToNDAAAAcAAJ&pg=PA433-IA5&dq=1704+coronel&hl=ca&sa=X&ei=WLOKUcbqHcLF7AaH8oHYDA&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=1704%20coronel&f=false |llengua=castellà |editorial=Establecimiento Tipogr. Militar |data=1851 |pàgines=433-434 |isbn=}}</ref>
En aquest context, el regiment de Kaulbars o Shover, austriacista, format per la tropa alemanya aquarterada a [[Girona]], havia estat constituït al [[1705]]. El seu primer coronel [[Gabriel Kaulbars]] va ser governador de la plaça de Girona i comandant de la guarnició alemanya de la ciutat en el moment en el qual s'alçà el regiment.
