Nascut a Granollers el 18 de abril de 1921 en una familiafamília d'arrelament carlina, passarà la infància i farà els primers estudis a aquesta població. Desde jove anirà desenvolupant una visió sociopolítica conservadora i tradicionalista. Es llicenciarà en Dret a la [[Universitat de Barcelona]]. Posteriorment es traslladarà a [[Madrid]] per fer el doctorat, allà, als 22 anys, es Diplomarà en Economia al ''Instituto de Estudios Políticos de Madrid'' que dirigia el després ministre [[Fernando Maria Castiella]], i es titularà en Periodisme per l'''Escola Oficial de Periodisme de Madrid'' que dirigia [[Juan Aparicio]]. A Madrid cultivarà l'amistat amb polítics de les diferents famílies del [[règim franquista]] (el tradicionalista Minitre de Justícia [[Antonio Iturmendi]], o el ministre d'Afers Estrangers, [[Alberto Martin Artajo]] de la [[Asociación Catòlica Nacional de Propagandistas]] ACNP, etc.). Aquests contactes l'ajudaran per esdevenir corresponsal del diari ''El Correo Catalán'' a Madrid, i obtenir la de ''Radio España'' de Barcelona.
==Activitat profesional i política<ref> Jaume Fabre "Periodistes uniformats" Col. "Vaixells de paper" 19 Col·legi de Periodiste de Catalunya. Barcelona, pag. 110 a 113.</ref>==
Línia 15:
És també membre de la ''Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras'' <ref>[https://racef.es/es/academicos/numerario/excmo-sr-d-claudio-colomer-marques Conferència de Excmo. Sr. D. Claudio Colomer Marqués]</ref>de Madrid des de 1998, i Vicepresident de l'Ateneu Barcelonès.
En els darrers temps del franquisme fou president provincial de Barcelona de l'associació tradicionalista ''Union Nacional Española'' i fou candidat d'Alianza Popular"<ref>Ignasi Riera "Els catalans de Franco" Plaza i Janés Barcelona 1998 p`gpàg. 353 i següents]</ref> en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme de 15 de juny de 1977. En no sortir elegit abandonà la vida politica, dedicant-se a l'activitat privada,.
