Emulació: diferència entre les revisions

L'emulació és considerada una de les tècniques més riques i prometedores per a garantir la longevitat dels objectes digitals, ja que combina elements de [[software]] i [[hardware]] per a reproduir en un context diferent a l’originall'original les característiques essencials de l’arxiul'arxiu digital.

De fet, en l’informel'informe ''Avoiding technological quicksand'' de Jeff Rothenbgerg,<ref>{{ref-web|cognom=Rothenberg|nom=Jeff|url=http://www.clir.org/pubs/reports/rothenberg/contents.html|títol=Avoiding Technological Quicksand: Finding a Viable Technical Foundation for Digital Preservation}}</ref> el primer en proposar aquesta tècnica de preservació de recursos d'informació digital, argumentava que l’emulaciól'emulació era la única manera capaç – al menys en teoria – de garantir la conservació de les dades junt amb els seus elements essencials, en el que es refereix tant a la seva aparença com a la seva funcionalitat “de"de manera coherent, automàtica i homologable per a diferents tipus de documents”documents". (Rothenberg, 1999).

Un exemple d’emulaciód'emulació és el que practica Linux per a que funcioni ''[[Microsoft Office]]'', que va ser creat per a ser utilitzat en el sistema operatiu de ''[[Windows]]''; els emuladors que s’utilitzens'utilitzen en aquest cas són ''[[Wine]]'' o ''CrossOver Office''.<ref>{{ref-web|url=http://es.wikipedia.org/wiki/CrossOver_Office|títol=CrossOver Office - Wikipedia}}</ref>

Un altre exemple d’emulaciód'emulació el podem trobar amb ''Macintosh Apple'' per a poder veure i treballar antics arxius que només es podien visualitzar en els ordinadors ''[[Apple]]''.

L’estratègiaL'estratègia de l’emulaciól'emulació necessita un nou software (programa) i un emulador, que traduirà els codis i les instruccions des de l’anticl'antic entorn digital per a que s’executis'executi correctament el nou. Per a crear un emulador, cal analitzar les característiques del software original amb la finalitat d'esbrinar de què està fet i de quina manera funciona. A l’aprofundirl'aprofundir en aquest estudi, es poden entendre, modificar i millorar les característiques del software.

L’estratègiaL'estratègia de l’emulaciól'emulació, doncs, implica:

* Generalitzar les especificacions quan es desenvolupi un software, de manera que després un programa d’emulaciód'emulació pugui interpretar els continguts i fer que s’entenguins'entenguin en un nou entorn informàtic.

* Crear i desenvolupar els procediments per encapsular el software, les metadades i les especificacions per a l’emulaciól'emulació. D’aquestaD'aquesta forma, s’evitarias'evitaria una possible desagregació de les dades en un futur.

* L’objecteL'objecte digital.

* Els fitxers que representen la cadena de [[bits]] executable original que permetia reproduir l’objectel'objecte digital.

* Els fitxers que representen la cadena de bits del sistema operatiu que permetia que s’executéss'executés el software.

Per tant, el procés de l’emulaciól'emulació consisteix en:

Un emulador és un programari que permet executar programes d'ordinador en una plataforma diferent d'aquella per la qual van ser creats en un principi. No és un simulador, ja que l’emuladorl'emulador permet modelar de forma precisa les característiques i les funcionalitats del programari.

L’anyL'any 2000, Rothenberg (Rothenberg, 2000, p.69) va resumir el que calia fer per a desenvolupar un sistema operacional:

* Desenvolupar tècniques per a l’allotjamentl'allotjament, amb un mínim d'esforç, d'aquests emuladors en qualsevol plataforma del futur.

* Seguir identificant i retocant els criteris d'autenticitat i les proves que validen els recursos digitals de diversos tipus, i així oferir un mecanisme per a avaluar l’èxitl'èxit de la preservació basada en l’emulaciól'emulació.

Els principals beneficis d’aquestad'aquesta estratègia de preservació de recursos d’informaciód'informació digital són:

Els principals inconvenients d’aquestad'aquesta estratègia de preservació de recursos d’informaciód'informació digital són:

* Els emuladors s’hauriens'haurien actualitzar amb cada canvi significatiu de sistemes.

* Cal encapsular grans quantitats d’informaciód'informació, el que representa un cost elevat.

Rivera Donoso, M.A. [http://eprints.rclis.org/12989/1/Serie_N%C2%B043_Preservacion_digital.pdf Directrices para la creación de d'un programa de preservación digital]. Serie Bibliotecología y Gestión de Información. 2009, núm. 43, p. 1-63. ISSN 0718-1701.