Diferència entre revisions de la pàgina «Enginyeria de control»

Hi ha dues divisions principals de la teoria de control, és a dir, clàssica i moderna, que tenen conseqüències directes sobre les aplicacions de control d'enginyeria. L'àmbit d'aplicació de la teoria clàssica de control es limita a una sola entrada i una sola (sortida SISO) disseny del sistema. L'anàlisi del sistema es realitza en el domini del temps utilitzant equacions diferencials, al complexa de domini amb la transformada de Laplace o en el domini de la freqüència mitjançant la transformació del complexa de domini. Tots els sistemes esse suposa que són de segon ordre, una sola variable, i les respostes d'ordre superior i els efectes del sistema multivariable s'ignoren. Un controlador dissenyat utilitzant la teoria clàssica, en general requereix en el lloc d'ajustament a causa del disseny d'aproximacions. No obstant això, a causa de la facilitat en l'execució física dels dissenys de controladors en els controladors dissenyats utilitzant la teoria de control modern, aquests controladors són les preferides en la majoria de les aplicacions industrials. Els controladors més populars que es trobin sota l'enginyeria de control clàssics són controlador PID. En contrast, la teoria de control modern, és estrictament dut a terme en el complexa de domini o en el domini de la freqüència, i pot tractar amb múltiples entrades i múltiples de sortida (MIMO) de sistemes. Això supera les limitacions de la teoria de control clàssic per ser utilitzat en problemes de disseny sofisticat dels sistemes de control com el control d'avions de combat. En un sistema de controls moderns es representa en termes d'un conjunt d'equacions diferencials de primer ordre es defineixen utilitzant les variables d'estat. Lineal, multivariable, les teories de control adaptatiu i robust entrar en aquesta divisió. Sent bastant nou, la teoria de control modern, té moltes àrees encara no explorades. Estudiosos com Rudolf E. Kalman i Aleksandr Lyapunov són ben conegudes entre les persones que han donat forma a la teoria de control moderna.

En moltes universitats, cursos d'enginyeria de control s'ensenyen a l'enginyeria elèctrica i electrònica, enginyeria mecànica i l'enginyeria aeroespacial, en altres s'està connectat a la informàtica, com la majoria de les tècniques de control d'avui en dia s'apliquen a través d'ordinadors, sovint com a sistemes integrats (com en la indústria automotriu de camp). El camp de control dins de l'enginyeria química és sovint conegut com el control de processos. Es tracta principalment amb el control de les variables en un procés químic en una planta. S'ensenya com a part del currículum de pregrau de qualsevol programa d'enginyeria química, i dóna feina a molts dels mateixos principis en l'enginyeria de control. Altres disciplines d'enginyeria també esse solapen amb l'enginyeria de control, ja que pot ser aplicat a qualsevol sistema pel qual un model adequat es poden derivar.