Enric Heras i Sicars: diferència entre les revisions

Enric Heras va emigrar a l'Índia, llavors sota el [[Raj Britànic]], el 1922. Exercí de professor d'història al [[St. Xavier's College]] de Bombai on inicià les seves investigacions sobre la història i la cultura de l'Índia. Totalment dedicat al seu treball, va fundar l'Indian Historical Research Institute dins del mateix St. Xavier's College al 1925. Aquest fou posteriorment reanomenat a Heras Institute of Indian History and Culture.<ref name="hrs">{{Cite web|url=http://www.xaviers.edu/heras.htm|title=Heras Institute of Indian History and Culture|publisher=St. Xavier's College|accessdate=2009-10-29}}</ref> Les seves principals recerques es basaren en la dinastia Aravidu de [[Vijayanagara]], la història de la dinastia [[Pal·lava]] i la interpretació de les inscripcions de la civilització de la [[Vall de l'Indus]].<ref>[[Arthur Llewellyn Basham|A. L. Basham]], ''Indica'', 1978, 2(1).</ref> Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] les seves simpaties es decantaren vers el [[Bàndol nacional|bàndol revoltat]].<ref>[http://www.academia.edu/2460289/Instituto_Iberico_Oriental El Instituto Ibérico Oriental (1938-1941)]</ref> Després de l'[[Domini de l'Índia|Independència de l'Índia]] Enric Heras adquirí la nacionalitat d'aquest estat. Fou membre del senat de l' Universitat de Bombay, vicepresident de la sucursal a Bombay de la ''Royal Asiatic Society'', membre de l'Indian Historical Records Commission i de l'International Committee of Historical Sciences. A part de les seves activitats docents i d'investigació es dedicà a promocionar l'adopció de la simbologia i l'estil de l'[[art de l'Índia]] en la iconografia cristiana india. Enric Heras morí a Bombai a l'edat de 67 anys.<ref>[http://archive.catholicherald.co.uk/article/23rd-december-1955/6/fr-henry-heras-sj Catholic Herald, 23 desembre 1955]</ref>