Anarquisme: diferència entre les revisions

{{cite book | last = Mclaughlin | first = Paul | title = Anarchism and Authority | publisher = Ashgate | location = Aldershot | year = 2007 | isbn = 0-7546-6196-2 |page=59}}

{{cite book | last = Johnston | first = R. | title = The Dictionary of Human Geography | publisher = Blackwell Publishers | location = Cambridge | year = 2000 | isbn = 0-631-20561-6 |page=24}}</ref><ref name=slevin>Slevin, Carl. "Anarchism." ''The Concise Oxford Dictionary of Politics''. Ed. Iain McLean and Alistair McMillan. Oxford University Press, 2003.</ref> Mentre l'anti-estatisme és central, alguns argumenten<ref>"Els anarquistes rebutgen l'Estat, com veurem més endavant. Però afirmar que aquest aspecte central de l'anarquisme és definitiu és vendre curt l'anarquisme."[http://books.google.com.ec/books?id=kkj5i3CeGbQC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false ''Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism'' by Paul McLaughlin. AshGate. 2007. pg. 28]</ref> que l'anarquisme implica oposar-se a l'[[autoritat]] o l'[[organització jeràrquica]] en la conducció de les relacions humanes, incloent, però no limitat a, el sistema estatal.<ref name="iaf-ifa.org">{{cite web |url=http://www.iaf-ifa.org/principles/english.html |title=IAF principles |publisher=[[International of Anarchist Federations]] |archiveurl=http://web.archive.org/web/20120105095946/http://www.iaf-ifa.org/principles/english.html |archivedate=5 gener 2012 |deadurl=yes |quote=La IAF - IFA lluita per: l'abolició de totes les formes d'autoritat ja sigui econòmica, política, social, religiósa, cultural o sexual.}}</ref><ref>"L'autoritat es defineix en termes del dret a exercir el control social (com s'analitza en la "sociologia del poder") i el correlatiu deure d'obeir (com s'analitza en la "filosofia de la raó pràctica"). L'anarquisme es distingeix, filosòficament, per el seu escepticisme cap a aquest tipus de relacions morals-pel seu qüestionament de les afirmacions fetes per aquesta poder normatiu- i, a la pràctica, pel seu desafiament als poders "autoritatius" que no poden justificar les seves afirmacions i que per tant es consideren il·legítimes o sense fonament moral."[http://books.google.com.ec/books?id=kkj5i3CeGbQC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false ''Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism'' by Paul McLaughlin. AshGate. 2007. pg. 1]</ref><ref>"L'anarquisme, llavors, realment es destaca per l'alliberament de la ment humana des del domini de la religió, l'alliberament del cos humà del domini de la propietat, l'alliberament dels grillons i les restriccions del govern. Grades L'anarquisme pren partir per un ordre social basat en la lliure agrupació dels individus amb el propòsit de produir veritable riquesa social, un ordre que garanteixi a cada ésser humà el lliure accés a la terra i el ple gaudir de les necessitats de la vida, d'acord als desitjos individuals, els gustos i les inclinacions." [[Emma Goldman]]. "What it Really Stands for Anarchy" a ''[[Anarchism and Other Essays]]''.</ref><ref>L'anarquista individualista Benjamin Tucker defineix l'anarquisme com a oposició a l'autoritat de la següent manera "Van trobar que s'havien d'apartar a la dreta o a l'esquerra, - seguir la ruta de l'autoritat o el camí de la llibertat. Marx va seguir la primera, Warren i Proudhon l'altre. Així van néixer socialisme d'estat i anarquisme&nbsp;... L'autoritat, pren moltes formes, però, en termes generals, els seus enemics es divideixen en tres classes: primer, els que li avorreixen tant com a mitjà i com un fi, oposant-se a ella obertament, de forma declarada, amb sinceritat, de manera coherent, universal, en segon lloc, els que professen creure en ella com un mitjà de progrés, però que l'accepten només en el que pensen que afavorirà els seus propis interessos egoistes, renunciant a ella i a les seves benediccions per a la resta del món, en tercer lloc, aquells que desconfien d'ella com un mitjà de progrés, creient en ella només com una finalitat que s'obtinga aixefant-la, violant-la i ultratjant-la. Aquestes tres fases de l'oposició a la Llibertat es van reunir a gairebé totes les esferes del pensament i de l'activitat humana. Bones representants de la primera es veuen a l'Església catòlica i l'autocràcia russa, de la segona, a l'Església Protestant i l'escola de Manchester de la política i l'economia política, de la tercera, en l'ateisme de Gambetta i el socialisme de Karl Marx" [[Benjamin Tucker]]. [http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Benjamin_Tucker__Individual_Liberty.html ''Individual Liberty.'']</ref><ref name="Ward 1966">{{cite web |url=http://www.panarchy.org/ward/organization.1966.html|last=Ward|first=Colin|year=1966|title=Anarchism as a Theory of Organization|accessdate=1 Març 2010| archiveurl= http://web.archive.org/web/20100325081119/http://www.panarchy.org/ward/organization.1966.html| archivedate= 25 Març 2010<!--Added by DASHBot-->}}</ref><ref>L'historiador anarquista [[George Woodcock]] informa de la lluita contra l'autoritarisme de [[Mikhail Bakunin]] i mostra l'oposició a ambdues formes estatal i no estatal de l'autoritat de la següent manera: "Tots els anarquistes neguen l'autoritat, i molts d'ells lluiten contra ella. "(P. 9) ... Bakunin no converteix al Comitè Central de la Lliga al seu programa complet, però els persuadeix d'acceptar una recomanació molt radical al Congrés de Berna de setembre de 1868, exigint la igualtat econòmica i implícitament ataca l'autoritat tant de l'Església com de l'Estat."</ref><ref>{{cite book |last=Brown |first=L. Susan |chapter=Anarchism as a Political Philosophy of Existential Individualism: Implications for Feminism |title=The Politics of Individualism: Liberalism, Liberal Feminism and Anarchism |publisher=Black Rose Books Ltd. Publishing |year= 2002 |page=106}}</ref>

 

La teoria i acció anarquista s'han centrat en el [[Anarcosindicalisme|sindicalisme revolucionari]], la [[rebel·lió]] pacífica o violenta i l'[[acció directa]]. Els moviments anarquistes han defugit la formació de [[Partit polític|partits polítics]] i la participació en institucions [[govern]]amentals, amb la notable excepció de la [[Revolució social espanyola de 1936|revolució social del 1936]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]]. Les seves teories i models de conducta han influït àmpliament la societat europea sobretot els segles XIX i principis del XX, però l'objectiu específicament revolucionari acostumava ha quedat circumscrit a les organitzacions obreres.{{Citació necessària}}