Epir (regió històrica): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint puntuació (1) |
|||
Línia 10:
Els rius principals foren l'[[Aractos]] (en llatí Arachtus, que feia la frontera entre Epir i els territoris considerats grecs) el [[Celidnos]] (en llatí Celydnus, que formava bàsicament la frontera nord), el Tiamus (''Thyamis''), l'Aqueron (''Acheron'') i el Caradros (''Charadrus'').
Els habitants estaven emparentats amb els grecs però no eren considerats grecs. Tucídides esmenta als tesprotis (thesprotis) i als molossos com a pobles bàrbars. Teopom que vivia al segle IV dona 14 tribus epirotes: [[caonis]], [[tesprotis]], [[cassopis]], [[molossos]], [[amfílocs]], [[Athamània|atamans]], [[eticis]], [[timfeis]], [[parauais]], [[talars]], [[atintans]] [[orestes (poble)|orestes]], [[pelagons]] i elymiots o [[elimiots]], els tres darrers sotmesos aviat per [[Regne de Macedònia|Macedònia]], mentre els talars, atamans i eticis foren dominats sovint per l'hegemó de Tessàlia i finalment en van fer part (en temps d'[[Estrabó]])
Les tribus principals eren els caonis, els tesprotis i els molossos. La primera hegemonia va correspondre als caonis, una branca dels quals va passar a Itàlia i va originar els [[conis]] (llatí ''chones''). Tespròtia tenia dins el seu territori l'oracle de Dodona. Els casopis eren una branca dels tesprotis. Els molossos, el país dels quals era conegut per una raça especial de gossos, van assolir l'hegemonia després de dominar Casòpia i Dodònia i arribar al golf d'Ambràcia.
| |||