|
==Biografia==
Nascut a Granollers el 18 de abril de 1921 en una família d'arrelament carlina, passarà la infància i farà els primers estudis a aquesta població. DesdeDes de jove anirà desenvolupant una visió sociopolítica conservadora i tradicionalista. Es llicenciarà en Dret a la [[Universitat de Barcelona]]. Posteriorment es traslladarà a [[Madrid]] per fer el doctorat, allà, als 22 anys, es Diplomarà en Economia al ''Instituto de Estudios Políticos de Madrid'' que dirigia el després ministre [[Fernando Maria Castiella]], i es titularà en Periodisme per l'''Escola Oficial de Periodisme de Madrid'' que dirigia [[Juan Aparicio]]. A Madrid cultivarà l'amistat amb polítics de les diferents famílies del [[règim franquista]] (el tradicionalista Minitre de Justícia [[Antonio Iturmendi]], o el ministre d'Afers Estrangers, [[Alberto Martin Artajo]] de la [[Asociación Catòlica Nacional de Propagandistas]] ACNP, etc.). Aquests contactes l'ajudaran per esdevenir corresponsal del diari ''El Correo Catalán'' a Madrid, i obtenir la de ''Radio España'' de Barcelona.
==Activitat profesionalprofessional i política<ref> Jaume Fabre "Periodistes uniformats" Col. "Vaixells de paper" 19 Col·legi de PeriodistePeriodistes de Catalunya. Barcelona, pag. 110 a 113.</ref>==
La seva activitat com a periodista s'havia iniciat als setze anys amb la fundació i direcció de la publicació [[Estilo - revista falangista]] (després anomenada [[La Revista del Vallès]] a Granollers des de l'any 1940 i 1945. Amb el suport de Juan Aparicio i només amb vitvint-i-cinc anys serà nomenat director del diari [[El Correo Catalán]] el 1945, on restarà fins l'any 1959, i del qual serà accionista. Desde el 1954 va simultanejar aquest càrrec amb el de diretordirector de [[Radio Nacional de España]] a Barcelona. En aquest etapa també serà Professor de "Economia i Gestió de les Empreses Periodístiques i Audiovisuals" i l'any 1952 Director de l'''Escola Oficial de Periodisme de Barcelona'' escola que durarà sis anys. Participarà també en els inicis de la revista "[[El Ciervo]]" d'orientació catòlica amb els germans Llorenç i [[Joan Gomis[[]] i [[Joaquim Xicoy]], que després evolucionarà cap a posicions progresistesprogressistes pel què sse'hin va retirar.<ref>[http://www.elciervo.es/pdf/Comu_premsa.pdf. Revista "El Ciervo" Dossier: "1951: El mundo donde nació "El Ciervo"]</ref> Per la mateixa època publicava articles al semanarisetmanari ultradretà ''El Español'' fins la seva extinció als anys setanta. L'any 1972 va participar en la creació del ''Club Seny Nou'', versió catalana del Club Tácito de Madrid.
En el camp de la política, serà escollit procurador a les [[Corts Espanyoles]] per designació directa de [[Franco]].Va ser diputat provincial a Barcelona, i després. fou nomenat governador civil d'[[Alaba]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/14/pagina-23/32692526/pdf.html La Vanguardia "Banquete de homenaje y despedida a Don Claudio Colomer Marqués]</ref> el 1961, [[Toledo]] i [[Santander]]. Després director general del Ministeri de Comerç.
És també membre de la ''Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras'' <ref>[https://racef.es/es/academicos/numerario/excmo-sr-d-claudio-colomer-marques Conferència de Excmo. Sr. D. Claudio Colomer Marqués]</ref>de Madrid des de 1998, i Vicepresident de l'Ateneu Barcelonès.
En els darrers temps del franquisme fou president provincial de Barcelona de l'associació tradicionalista ''Union Nacional Española'' i fou candidat d'Alianza Popular"<ref>Ignasi Riera "Els catalans de Franco" Plaza i Janés Barcelona 1998 pàg. 353 i següents]</ref> en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme de 15 de juny de 1977. En no sortir elegit abandonà la vida politicapolítica, dedicant-se a l'activitat privada.
== Guardons {{CN|data=juliol de 2013}} ==
| 