Anarquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ref -> ca |
→Antecedents: ref |
||
Línia 61:
A la [[història de les religions]] existeixen diversos moviments que rebutgen tota autoritat terrenal o espiritual i que confien en la llibertat absoluta per a actuar segons la seva fe. Aquestes sectes [[Heretgia|herètiques]] eren sovint subjectes a la persecució i havien de buscar refugi en la clandestinitat i la conspiració.<ref>[[#Joll|Joll 1972]]: p. 11</ref> Les denominades heretgies manifestaven una actitut de revolt contra el dogma i l'autoritat establerts. Els seus principis es basaven més en un allunyament d'allò que trobaven corrupte i un recolliment en la puresa que no pas en un projecte de transformació social. Hi ha l'exemples dels [[Valdesos]], que practicaven un culte a la pobresa. Altres sectes practicaven una mena de comunisme abolint la propietat individual.<ref>[[#Joll|Joll 1972]]: p. 12</ref>
En el marc del reformisme religiós i social del segle XVI a Europa, la primera presentació literària d'una societat igualitària és l'''[[Utopia (llibre)|Utopia]]'', de [[Thomas More]] (1516).<ref>* {{ref-llibre |cognom= Woodcock|nom= George|autor= |títol= Anarchism: a history of libertarian ideas and movements|url= http://books.google.es/books?id=6-ipiV20WEkC&printsec=frontcover&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false|any= 2004|editorial= University of Toronto Press|lloc=Toronto |idioma=anglès|isbn= 9781551116297 }}</ref> Els [[anabaptistes]] són a vegades considerats precursors religiosos de l'anarquisme modern, destacant el teòleg i activista polític [[Thomas Müntzer]], líder revolucionari durant la [[Guerra dels camperols]] alemanys en temps del [[Sacre Imperi Romanogermànic]].<ref>[[#Joll|Joll 1972]]: p. 16</ref> El 1532 va ser escrita l'obra ''Gargantua i Pantagruel'', de [[François Rabelais]], on es descriu l'Abadia de Thélema com un lloc on els seus habitants viuen sense necessitat de govern, lleis o religió. També en aquesta època poden es identificar com a precursors de l'anarquisme a [[Étienne de La Boétie]],<ref>{{citació|Aquell que tant us domina no té més que dos ulls, no té més que dues mans, no té més que un cos i no té res que no tingui l'home més humil d'entre el gran i infinit nombre dels que habiten a les nostres ciutats, com no sigui l'avantatge que li concediu perquè us destrueixi. (...) i de tantes indignitats que la pròpies bèsties no podrien sentir ni aguantar, podreu alliberar-vos si realment voleu fer-ho. Decidiu no servir més i heus ací que ja sous lliures.|[[Étienne de La Boétie]], ''Discurs sobre la servitud voluntària o contra l'un'', 1553}}</ref> així com al reformador protestant [[Gerrard Winstanley]], fundador dels Igualitaris Autèntics, el qual va publicar un pamflet cridant a la propietat comunal i social, i una organització econòmica basada en petites comunitats agrícoles.<ref>[http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/STUwinstanley.htm John Simkin. Setembre 1997-juny 2013. Spartacus Educational Website] Data de consulta: 31/7/2013. {{en}}</ref>
[[Jean-Jacques Rousseau]] no va ser anarquista, però sí va influenciar els teòrics anarquistes a l'igual que els precursors d'altres moviments polítics. Rousseau descriu la noció del "noble salvatge": "L'home va néixer lliure i arreu es troba encadenat", escriu. La idea d'un món primigeni natural i feliç on les persones viuen en relacions de cooperació va inspirar profundament el pensament anarquista. Tot i que l'obra de Rousseau contribuiria a ideologies polítiques de fort caràcter estatal, les idees de bondat i innocència primitives i les seves teories d'educació racional gairebé no difereixen de les que més d'un segle més tard promourien anarquistes com [[Piotr Kropotkin]] o [[Francesc Ferrer i Guàrdia|Francesc Ferrer]].<ref>[[#Joll|Joll 1972]]: p. 24</ref>
| |||