Joel Coen i Ethan Coen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
| lloc de defunció =
| cònjuge = [[Frances McDormand]] (Joel)<br />Tricia Cooke (Ethan)
| millors pel·lícules = 2007 ''[[No Country for Old Men]]''<br />2001 ''[[
| pàgina web =
| premis oscar = '''[[Oscar a la millor pel·lícula|Millor pel·lícula]]'''<br />2007 ''[[No Country for Old Men]]'' <br />'''[[Oscar al millor director|Millor director]]'''<br />2007 ''[[No Country for Old Men]]'' <br />'''[[Oscar al millor guió original|Millor guió original]]'''<br />1996 ''[[Fargo]]''<br />'''[[Oscar al millor guió adaptat|Millor guió adaptat]]'''<br />2007 ''[[No Country for Old Men]]''
Línia 23:
| Mostra de Venècia =
| Festival de Berlin =
| Festival de Canes = '''[[Palma d'Or]]'''<br />1991 - ''[[Barton Fink]]''<br />'''[[Premi a la millor direcció (Festival de Cannes)|Millor director]]'''<br />1991 - ''Barton Fink'' (Joel)<br />1996 - ''Fargo'' (Joel)<br />2001 - ''[[
| filmfare awards =
| national film awards =
Línia 54:
El 1992 Ethan es va casar amb la muntadora Tricia Crooke, habitual col·laboradora de les seves pel·lícules. Després de ''[[The Hudsucker Proxy]]'' (1994), un tribut a les comèdies de Frank Capra, els germans Coen van aconseguir un dels seus grans triomfs amb [[Fargo]] (1996), un thriller amb rivets de comèdia que rebria set nominacions a l'Oscar, entre elles la de millor pel·lícula i millor director. Ethan i Joel aconseguirien guanyar el premi al millor guió i Frances McDormand l'estatueta a la millor actriu. Joel ja havia estat premiat per aquest film a Cannes.
A ''[[El gran Lebowski]]'' (1998), un film protagonitzat per [[Jeff Bridges]], feien un mix entre la screwball comedy i el thriller, mentre que a ''[[
''[[The Man Who Wasn´t There]]'' (2001), títol postnoir protagonitzat per Billy Bob Thornton i fotografiat en blanc i negre per Roger Deakins, que va substituir a Barry Sonnenfeld, que havia iniciat la seva carrera com a fotògraf de les primeres pel·lícules dels Coen (fins a ''[[Mort entre les flors]]''), tornaria a causar sensació a Cannes, festival que va premiar de nou la direcció del film.
Línia 73:
Precisament, el maltractament als seus personatges és una de les acusacions més recurrents que els Coen han d'encaixar dels seus detractors. Segons ells, darrere del sec enginy, l'exagerat llenguatge i l'aclaparadora ironia dels seus diàlegs, de vegades parcs, es pot identificar l'aire condescendent o burlesc, despectiu, manipulador i fins i tot despietat que la parella adopta davant dels éssers humans que construeix. Pitjor encara, se'ls acusa de treballar amb personatges que són construccions artificials més que éssers humans de carn i ossos amb els quals l'espectador pugui connectar emocionalment, com si el terror cerval que Anton Chigurh provoca no fos una emoció verdadera.
De manera similar, i com que el seu cine es troba tan fermament ancorat en la cultura popular com relacionat amb altres formes fílmiques preexistents, se sol atribuir als germans Coen que les seves pel·lícules són exclusivament sobre altres pel·lícules—el cinema negre a ''[[Mort entre les flors]]'' i ''[[
== Tècniques ==
Visualment, els Coen afavoreixen el moviment de la càmera en el rodatge, especialment [[tracking shots]] i [[crane shots]]. Les seves pel·lícules es distingeixen també per rúbriques visuals cinemàtiques. Les escenes que emfatitzen perspectiva o la interacció d'ombra i llum són presents a moltes pel·lícules: la lleixa de sabates del joc de bitlles a l'escena "Gutterballs" d’ ''El gran Lebowski'', la taula de la sala de juntes i l’edifici Hudsucker a ''The Hudsucker Proxy '', l'escena de nit amb "Joe Wheezy" a ''Intolerable Crueltat '' i l'escena de caça de mitjanit a '' Fargo '' en són uns quants exemples.
Línia 100:
== Vida personal ==
Joel Coen està casat amb l'actriu [[Frances McDormand]] des de [[1984]]. Han adoptat un fill originari del [[Paraguai]] anomenat Pedro McDormand Coen (Frances i tots els seus germans també són adoptats). McDormand ha treballat com a actriu en cinc de la pel·lícules dels germans Coen, incloent-hi una petita aparició a ''[[Mort entre les flors]]'', un rol secundari a ''[[Arizona baby]]'', i com a protagonista a ''[[Sang fàcil]]'', ''[[
Ethan Coen està casat amb l'editora Tricia Cooke.
Línia 115:
* [[1996]] ''[[Fargo]]'' amb [[Frances McDormand]], [[William H. Macy]], i [[Steve Buscemi]].
* [[1998]] ''[[El gran Lebowski]]'' (''The Big Lebowski'') amb [[Jeff Bridges]], [[John Goodman]], i [[Steve Buscemi]].
* [[2000]] ''[[
* [[2001]] ''[[
* [[2003]] ''[[Crueltat intolerable]]'' amb [[George Clooney]], [[Catherine Zeta-Jones]], i [[Edward Herrmann]].
* [[2004]] ''[[The Ladykillers]]'' amb [[Tom Hanks]], [[Irma P. Hall]], i [[Marlon Wayans]].
Línia 143:
| [[Oscar al millor guió original]] || ''[[Fargo]]'' || '''Guanyadors'''
|-
| 2000 || [[Oscar al millor guió adaptat]] || ''[[
|-
|rowspan=4| 2007 || [[Oscar a la millor pel·lícula]] || ''[[No Country for Old Men]]'' || '''Guanyadors'''
Línia 199:
|[[BAFTA al millor muntatge]]||''[[Fargo]]''||Candidats
|-
| 2000 ||[[BAFTA al millor guió original]]||''[[
|-
|rowspan=4| 2007 ||[[BAFTA a la millor pel·lícula]]||''[[No Country for Old Men]]''||Candidats
| |||