StG 44: diferència entre les revisions

Les primeres fases de la guerra van demostrar a la [[Wehrmacht]] que no disposava d'una arma útil per a tots els camps de combat, ja que en aquella època bona part de l'exèrcit alemany estava armat amb fusells de forrellat [[Mauser Kar 98k|Kar98]], que eren aptes per el combat a camp obert i a llarga distància però inefectius a curta distància i en combats urbans. A part d'aquesta arma, també es disposava, en menor quantitat, de l'[[MP40]], un subfusell que disparava munició de pistola i que era efectiu en combat urbà però inútil en camp obert. Amb la introducció a petita escala del fusell semiautomàtic Gewehr 41 i, posteriorment, del Gewehr 43, es va intentar fer una arma versàtil per a totes les situacions, tot i que a causa dels problemes mecànics i les reduïdes entregues, aquests fusells no van suplir la necessitat. Per contra, l'exèrcit roig sí que disposava d'una arma més o menys versàtil, els fusells semiautomàtics SVT 38 i SVT 40.

 

 

 

 

Així doncs, atès el fracàs dels fusells semiautòmatics i la inferioritat germànica en armament d'infanteria, el 1941 es va decidir reimpulsar un projecte de recerca, ja iniciat el 1938, denominat ''Mkb'', que dirigia Hugo Schmeisser i desenvolupaven les empreses Walter i Haenel. L'arma que es desenvolupava en aquest projecte havia de tenir la potència i l’abast dels fusells Mauser K98 utilitzats fins llavors i la [[cadència de tir]] d’armes automàtiques com l’MP 40. Tot i la necessitat evident d’aconseguir-la, hi va haver molt poc interès per part de l'[[OKW]] (alt comandament de la Wehrmatch) i el projecte va disposar de pocs fons, ja que en aquells moments la guerra anava bé per a Alemanya i els alts comandaments no van veure la necessitat d'innovar en armes millors.

 

== Desenvolupament: el projecte Mkb ==