Josep Maria de Porcioles i Colomer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo Categoria Franquistes Catalans |
+ Enllaços interns |
||
Línia 29:
Jurista, notari i polític. Es doctorà en Dret a [[Barcelona]]. En la seva joventut fou simpatitzant de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]]. El juliol del [[1936]] abandonà [[Espanya]] i no retornà fins després de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra]]. Durant el [[franquisme|règim franquista]] fou director general de registres i del notariat i després president de la [[Diputació de Lleida]].
Fou jutge d'apel·lacions d'[[Andorra]]. El [[1957]] fou designat alcalde de Barcelona, càrrec que no abandonaria fins el 1973. Va aconseguir una [[Carta municipal de Barcelona|carta municipal]] ([[1960]]) i demanà inversions estatals per tal d'evitar l'escanyament i el col·lapse del sistema urbà. se li va fer responsable de la desaparició de la [[Casa Trinxet]] de Barcelona, el 1965, "en plena època d'especulació urbanística" <ref>http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20120318/54269117080/la-casa-trinxet-derribada.html</ref>, a mans de la constructora [[Núñez i Navarro]], però aquesta ho nega. <ref>http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20120320/54271990739/nunez-navarro-casa-trinxet.html</ref>
L'Administració municipal de Porcioles fou en general poc coherent des d'un punt de vista pressupostari i polític. El seu mandant es caracteritzà per un desenvolupament urbà descontrolat i per una notable projecció de la ciutat com a seu de fires i congressos, però també per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins.<ref>La Barcelona de Porcioles (ISBN 8472228657) de Salvador Tarragó, Eugeni Giral/Josep M. Alibes, Josep M.Huertas/Rafael Pradas i Manuel J. Campo.</ref> L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments veïnals als barris, especialment actius a partir de [[1968]], n'aconsellaren la [[destitució]], el [[1973]].
| |||