Tom DiCillo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 35:
== Carrera professional ==
Va estudiar escriptura creativa a la Universitat Old Dominion de [[Norfolk (Virgínia)]], i després Direcció a l'escola de Cinema de la [[Universitat de Nova York]], per posteriorment treballar com actor i director de fotografia abans de fer les seves pròpies pel·lícules.<ref name=aloha>[http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article7059.html Tom DiCillo a El Criticón] {{es}}</ref> Durant la dècada del 1980 va treballar en tres ocasions amb [[Jim Jarmusch]] (''[[Vacances permanents]]'', ''[[Estranys al paradís]]'' i ''[[Coffee and Cigarettes (curtmetratge)|Coffee and Cigarettes]]''), així com també en projectes de [[Bette Gordon]] (''Variety'') i [[Eric Mitchell]] (''Underground USA''), entre d'altres.<ref name=bomb>[http://bombsite.com/issues/39/articles/1537 ''Tom DiCillo by Bette Gordon''] BOMB Magazine, primavera de 1992 {{en}}</ref> Pel seu debut a la gran pantalla com a director per ''[[Johnny Suede]]'' el 1991 va comptar amb [[Brad Pitt]] i [[Catherine Keener]], que en aquells moments eren actors desconeguts;<ref name=bomb/> aquesta és una comèdia en la que el seu protagonista (Pitt, fent de Johnny Suede) desitja convertir-se en estrella de rock. Comptava també amb l'aparició de [[Nick Cave]] interpretant el cantant Freak Storm, qui va demanar DiCillo que el contractés per aquest paper quan va llegir el guió a casa d'un amic comú.<ref name=rumpus>[http://therumpus.net/2013/06/nick-cave-monday-41-mommas-boy/ ''Nick Cave Monday #41: “Momma’s Boy”''] a The Rumpus, 24-6-2013 {{en}}</ref> El guió en qüestió es va originar a partir d'un diàleg teatral escrit pel propi DiCillo feia un temps.<ref name=bomb/>
Posteriorment va realitzar ''[[Living in Oblivion]]'' (1995), una de les seves cintes més valorades; es tracta d'una pel·lícula sobre com fer cinema independent,<ref name=ny/> aquest cop amb [[Steve Buscemi]] i novament amb Catherine Keener, i que són dos dels seus actors més habituals. A aquesta li seguirien les comèdies de costums ''[[Box Of Moonlight]]'' (1996), la romàntica ''[[The Real Blonde]]'' (1997) i la policial ''[[Double Whammy]]'' (2001), totes tres amb acollides més tèbies.<ref name=aloha/>
L'any 2003 va dirigir un episodi de la [[sèrie de televisió]] ''[[Monk]]'', i el 2006 arribaria ''[[Delirious]]'', una pel·lícula satírica amb Buscemi en el paper de paparazzi, i que va obtenir millors crítiques que les seves últimes cintes. Entre aquell any i el 2010 va dirigir cinc episodis de la sèrie ''Law & Order: Criminal Intent'', i va seguir dirigint episodis de sèries com ''The Good Wife'', ''Lights Out'', ''Law & Order: Los Angeles'' i ''Law & Order: Special Victims Unit'' (totes quatre el 2011) i ''Chicago Fire'' (2012).<ref name=aloha/>
El 2010 va dirigir ''[[When You're Strange]]'' un documental sobre [[The Doors]] narrat per [[Johnny Depp]] on reflexiona sobre la banda.<ref>[http://www.nydailynews.com/entertainment/tv-movies/tom-dicillo-strange-unflattering-jim-morrison-offers-new-insight-article-1.447501 ''Tom DiCillo's 'When You're Strange' is unflattering for Jim Morrison, but offers no new insight''] a Daily News, 10-5-2010 {{en}}</ref><ref>[http://cultura.elpais.com/cultura/2010/12/02/actualidad/1291244411_850215.html ''Tom DiCillo: "Jim Morrison no era un dios ni un demonio"''] a [[El País]], 2-12-2010 {{es}}</ref>
|